Descobrir llocs

El ritme de Mr. Potter, de Jamaica Kincaid, ens porta a concebre la lectura com un poema, una narració oral amb una cadència constant, repeticions que donen gran força, realitat de personatges allunyats de tota possibilitat de canvi, tot és transmès de les generacions anteriors de manera inamovible.

Tenim el personatge del metge Weizenger, un home arribat d’Europa, un txec que ha patit l’horror de la guerra; en Shoul, envoltat de les seves riqueses i del greix que el recobreix, propietari de taxis, el patró arribat de Síria. En el document que certifica l’existència de les persones, allà on havia d’anar el nom del pare de la narradora, figura una ratlla en diagonal; els homes viuen el plaer d’engendrar criatures, ens presenten Nathaniel Potter, el pare de Mr. Potter: «... no sabia llegir i no va fer cap fill que en sabés. Va fer onze fills i no en va fer ni un que aprengués a llegir...» (pàgina 39).

Respecte a Mr. Potter, es pot reconèixer una gran quantitat de noies que són germanes, filles del mateix pare; han heretat d’ell la forma del nas, ell les ignora, les mares són un exemple de submissió, viuen en habitacles, tots iguals. És xofer i analfabet, no va conèixer el seu pare; quan tenia poques setmanes, la mare va començar a surar-lo amb farinetes; quan tenia 5 anys, ella va entrar caminant per la vora fins que el mar la va engolir.

Ens diuen de Mr. Potter: «Era dels que viuen normalment envilits»: «... ell que no posseirà mai el coneixement que el món li ha enviat aquest ruixat d’injustícia i més injustícia, de crueltat i més crueltat, no posseirà mai el coneixement que tot i ser al fons un ésser sagrat, la seva existència és un triomf del mal» (pàgina 69).

La mare de la narradora va conviure amb Mr. Potter fins al setè mes de l’embaràs, va fugir amb els diners que ell estalviava per tenir el seu propi cotxe; la nena va néixer a una sala mig en penombra de l’hospital, els sentiments de la mare eren d’amor, però també hi havia el ressentiment cap a Mr. Potter i «el ressentiment de la meva mare que espurnejava en silenci cap a mi». La nena que acaba de néixer es dirà Eliane, el nom triat per la seva mare. Annie Victoria Richardson, Eliane com la filla d’en Shoul, per qui la mare havia treballat, un nom que no té cap sentit per a ningú i del qual Kincaid es desfarà com d’una nosa que té massa protagonisme a la seva vida.

Mr. Potter va tornar a estalviar, el seu somni era tenir cotxe propi, portar una camisa blanca impecable, uns pantalons ben planxats i unes sabates enllustrades, com les que durant tants anys va haver d’enllustrar al propietari dels cotxes que conduïa, aconsegueix els seus propòsits, també coneixerà un fill, aquest cop és ell l’enganyat, aquest fill que sí que reconeixerà, és d’un altre, viurà amb tots els drets, aquest jove deixarà aquest món lluny del lloc que el va veure néixer i poc temps després del que li va fer de pare.

Eliane tornarà per visitar la tomba del pare, li relataran la tempesta d’aigua que van viure el dia de l’enterrament, Mr. Potter, un home que mor amb la tranquil·litat que ha deixat un patrimoni i un hereu.

Novel·la autobiogràfica, Kincaid va néixer a Antigua, el 1949, amb el seu nom: Elaine Potter Richardson. Va aprendre a llegir i escriure, a 16 anys la van enviar a fer d’au-pair a Nova York, res va poder aturar la força de la seva creativitat.

Aquesta narració caracteritzada pel ritme i les repeticions, ens ha donat a conèixer un lloc i una realitat, un país sotmès, on les persones repeteixen fins a l’infinit els mateixos papers de les generacions que els han precedit. Una vegada més el nostre reconeixement a l’autora, des del primer llibre va merèixer l’admiració més rotunda, també volem expressar la gratitud a l’editorial i a la traductora que ha fet possible la lectura.

Suscríbete para seguir leyendo