Un món personal

David Golder va fugir del gueto on va néixer per viure un canvi radical: va esdevenir banquer a França; aquest home, d’absoluta solidesa financera, pateix un infart en una taula de joc, la notícia arriba als mitjans, sembla que res pot evitar la fallida total.

La dona i la filla viuen l’opulència a Biarritz. Ell les visita, però el seu precari estat de salut no altera el ritme de vida de les dues dones. Per aquest home, viure era complaure’s multiplicant el capital, sense miraments, el risc el duia a la plenitud. Així que, quan arriba, la filla manifesta el desig de canviar de cotxe; anirà aquell vespre a la taula de joc i tornarà amb la xifra acordada.

La salut empitjora, l’exigència de diners també és imparable, la dona té necessitat de diners, deixar de ser «guapa i jove» la porta a tenir present el pas del temps, pretén aturar-lo; la filla és també un obstacle.

S’han de desfer del palau que els acull i buidar el pis de París, elles deambulen pel món ignorant la desgràcia, ell queda reclòs en un habitacle que ha perdut mobiliari i paraments.

Sorgeix la possibilitat de viatjar a un lloc remot, uns afers el podrien dur a fer una fortuna superior a la perduda; hi va, actua amb l’encert que li és propi, torna a ser immensament ric, però no gaudeix del triomf, mor acompanyat d’un jove jueu, que el porta a recordar els seus inicis i que li aconsella que s’allunyi del món dels negocis.

Irène Némirovsky, amb un mestratge admirable, ens presenta perfils humans universals, reiterem la nostra admiració.

Suscríbete para seguir leyendo