La memòria rebel de la llibertat

Hi ha novel·les que no només conten una història, sinó que obren portes amagades dins la memòria col·lectiva d’un poble. La conspiració, de l’escriptor mallorquí Miquel López Crespí (Sa Pobla, 1946), és una d’aquestes obres. Guardonada amb el primer Premi Internacional de Narrativa W. Ayguals de Izco l’any 2006, i ara recuperada en una segona edició, la novel·la torna amb una força encara més vigent, com si el temps hagués confirmat moltes de les inquietuds que ja habitaven les seves pàgines. Aquesta novel·la és la vida imaginària del revolucionari mallorquí Joan Baptista Marià Picornell.

Ens trobam davant una obra que va molt més enllà del relat històric convencional. La conspiració és, sobretot, una reflexió profunda sobre el naixement de la consciència política, sobre la necessitat humana de llibertat i sobre el conflicte etern entre el poder i aquells que gosen qüestionar-lo. López Crespí no escriu només per reconstruir un temps passat: escriu per mostrar-nos els mecanismes de la dominació, la por dels règims davant el pensament lliure i la fragilitat d’aquells que s’atreveixen a desafiar l’ordre establert.

El primer capítol, que dona nom a la novel·la, ja és tota una declaració d’intencions. Amb una habilitat narrativa extraordinària, l’autor ens introdueix dins un informe repressiu de l’època, redactat amb la mirada vigilant i temerosa del poder. Aquest document, que podria semblar extret directament dels arxius inquisitorials o policials del segle XVIII, descriu la presumpta conspiració ordida pel protagonista, Miquel Sureda, i altres homes influïts per les idees revolucionàries arribades de França. La por del poder hi apareix nua, sense disfresses. El text parla de «trastornar i mudar el nostre catòlic govern a imitació de les novetats esdevingudes a la nació francesa», i acusa els conspiradors de voler «desmembrar la nació espanyola i proclamar la república catalana». Aquestes frases, escrites amb el llenguatge propi de l’autoritat repressiva, revelen molt més que una simple persecució política: mostren el terror de les estructures de domini davant qualsevol idea de canvi, de llibertat o de sobirania popular.

Perquè això és precisament el que explora la novel·la: el germen de la llibertat. Aquell instant en què un individu deixa de veure el poder com una realitat immutable i comença a imaginar que un altre món és possible. López Crespí construeix aquest procés amb una gran densitat psicològica i ideològica, mostrant-nos com les idees revolucionàries travessen fronteres i desperten consciències fins i tot en una Mallorca encara fortament sotmesa a les estructures de l’Antic Règim.

El protagonista, Miquel Sureda, és una figura especialment rica i complexa. Descendent d’una poderosa nissaga mallorquina que ha perdut bona part dels seus privilegis materials, encara conserva, però, el pes simbòlic del llinatge. Aquesta dualitat el converteix en un personatge profundament interessant: és algú que pertany al món antic, però que alhora intueix la necessitat de destruir-lo. Porta dins seu la memòria d’una aristocràcia decadent, però també el foc de les noves idees. Aquesta contradicció interior és una de les grans virtuts de la novel·la. Miquel Sureda no és un heroi simple ni un revolucionari idealitzat: és un home ple de dubtes, contradiccions i passions, atrapat entre la fidelitat a un passat que s’esfondra i l’atracció irresistible d’un futur que encara no existeix. En aquest sentit, López Crespí aconsegueix humanitzar la història i allunyar-la dels esquemes rígids del relat polític tradicional.

També és important destacar la manera com l’autor recrea l’ambient de l’època. La Mallorca que apareix a La conspiració és una illa plena de tensions ocultes, vigilada pel poder eclesiàstic i polític, però també travessada per corrents subterrànies de pensament il·lustrat i revolucionari. Hi ha una atmosfera gairebé claustrofòbica, on qualsevol paraula pot convertir-se en sospita i qualsevol lectura en delicte. Aquesta sensació d’opressió constant dona a la novel·la una intensitat especial.

Però si l’obra continua essent actual 20 anys després de la seva publicació original és perquè les preguntes que planteja encara són vives. Què és la llibertat? Qui escriu la història? Per què el poder tem tant les idees? Fins a quin punt les estructures polítiques i econòmiques continuen reprimint qualsevol intent de transformació profunda? La conspiració no ofereix respostes simples, però obliga el lector a mirar el passat amb uns altres ulls.

La segona edició de la novel·la arriba, a més, en un moment especialment significatiu. Vivim temps de desorientació col·lectiva, de crisi dels grans relats i de pèrdua de memòria històrica. Enmig d’aquest panorama, recuperar una obra com aquesta és gairebé un acte de resistència cultural. Ens recorda que la història no és només una successió de reis, guerres i decrets, sinó també la lluita anònima de moltes persones que varen imaginar una societat diferent.

Miquel López Crespí ha estat sempre un escriptor compromès amb la memòria dels vençuts, amb les causes oblidades i amb la necessitat de donar veu a aquells que la història oficial sovint silencia. La conspiració és una magnífica mostra d’aquesta voluntat literària i moral. Una novel·la escrita amb passió, amb intel·ligència i amb una profunda consciència del valor de la llibertat. I és precisament això el que la converteix en una obra necessària. Perquè, en el fons, tota conspiració contra la injustícia és també una forma d’esperança.

Suscríbete para seguir leyendo