Formes de vida

Artem Mozgovoy va néixer l’any 1985 a Sibèria. De pare i mare enginyers, vivien en un apartament molt petit; ell no s’explica per què, en un país amb una densitat de població espectacularment baixa, el Govern té l’objectiu d’aprofitar l’espai i fer que les persones visquin amuntegades. És un jove d’una sensibilitat especial que troba complicitat en la relació amb la mare, una dona a la qual les circumstàncies d’una infància del tot difícil han convertit en una persona d’una bondat, intel·ligència i capacitat de reacció impecable; per contra, el pare és un home atrapat per la tradició al qual la inèrcia fa covard. Coneixem l’àvia paterna, que viu a una casa i conrea un hort; en aquest espai queda patent la seva sensibilitat i capacitat per acollir i estimar, és el «paradís» que ha conegut el narrador... El Déu de l’àvia no és Lenin, sobre la nevera té la imatge de Crist.

Comencen els canvis al país: els pares deixen la feina, obren un comerç, confien que són davant d’un futur diferent; els avis no ho creuen... tot és un miratge, la vida és cada vegada més difícil. A la mare res no la fa trontollar, i va endavant; marxen amb el fill a una població més gran, allà podrà anar a una escola de prestigi per preparar-se per la universitat. Ens sorprèn el nivell de l’adolescent, en un examen oral, quan parlen de Nikolái Gógol, sap entrar en detalls propis d’un especialista; aquest jove ja ha fet de l’adquisició del coneixement una forma de vida, s’estima la literatura, conviu amb els clàssics d’ençà que és un infant. Hi ha un moment en què el pare li proposa lectures que ell no pot pair. Ja ha accedit als grans noms de la literatura russa quan el pare li diu que ningú llegeix Guerra i pau; ell li respon que, si és així, ell serà el primer.

A l’adolescència viu una gran història d’amor. El seu company Andrei, jove d’unes capacitats extraordinàries, fa unes anàlisis exemplars de la política que els toca viure i de la història que els ha precedit. Els seus pares són agents del KGB i ells mateixos el delaten. Molt jove ja perd els horitzons, es mou per Moscou totalment derrotat, sense cap possibilitat de sobreviure.

Coneixem un professor, de gran prestigi dins del liceu, que practica, sistemàticament, abús sexual amb els alumnes; professores apassionades que no han perdut la capacitat de transmetre el coneixement; persones que, contra tota lògica, tenen un espai íntim que el sistema encara no ha violat, és el cas del professor d’anglès, antic company de la mare.

El narrador tindrà l’oportunitat de passar un període a l’estranger. Hi ha la possibilitat que, de quasi dos mil alumnes, cinc puguin sortir del país per fer una estada a Amèrica del Nord; ell té el nivell acadèmic i d’anglès, s’ha format tot sol des de la infància, només al final assistirà a unes classes; aconseguir el suport, imprescindible, d’un professor també implica haver de patir un abús de poder.

Primavera a Sibèria va més enllà de les classificacions, aprofundeix en la política, l’antropologia, la societat i les formes de vida. L’autor aconsegueix endinsar-se en el seu present, i ho fa amb objectivitat.

L’obra va ser escrita el 2014, amb 29 anys; ho va fer en anglès –no podia ser d’altra manera, una reflexió tan impecable no podia ser escrita en rus– i ha estat traduïda a diferents llengües. Té les característiques d’un clàssic imprescindible, ens porta a entendre una realitat de la qual cada dia ens arriben versions que ens confonen, ens parla del dolor de les persones que són rebutjades per la seva sexualitat, ens parla de bondat sense mida, quan ens presenta l’àvia; de la resiliència quan coneixem la mare; de les persones incapacitades per reaccionar, del dolor davant de joves com Andrei, el primer amor, un noi d’intel·ligència exuberant, apassionat i valent, a qui el fanatisme dels mateixos pares porta a la destrucció.

L’àvia, una dona admirable, diu quan s’acomiaden:

–Resaré per tu, Alioixa–. Resaré per tu, i tu escriu...

–Per tu, bàbuixka... Escriuré... Per tú... (pàgina 313).

Mozgovoy, a qui manifestem la nostra més profunda gratitud, ha posat al nostre abast una obra de contingut imprescindible i de gran perfecció literària.

Suscríbete para seguir leyendo