Viure a Calvià un segle enrere

Xerrades de cafè va ser una secció habitual de la revista Veïnats del terme de Calvià que es va publicar els anys 80 del segle passat. En ella, Joan Rubio Terrasa, però també la seva companya Biela Quetglas –no sé per què ella no surt com a coautora del llibre–, signaren un caramull molt significatiu de converses amb gent gran del poble. Ara, aquestes Xerrades de cafè han pres forma de llibre. L’ha editat l’ajuntament dins la seva col·lecció assagística i memorial Valldargent.

És una excel·lent iniciativa. És una tasca importantíssima de recuperació de la memòria. Hi ha història, hi ha tradició, hi ha cultura, però sobretot hi ha uns grans estris per a fer-ne una bona anàlisi antropològica. Perquè el que és veritat és que la transcripció tal qual, així com es publicaren, fent menció fins i tot de les fotografies que acompanyaven aquella publicació però sense incloure-les ara, ens deixa un regust de manca d’edició. Hi ha tant de material en aquelles converses, que es troba a faltar la seva elaboració. Manca mà d’editor. Malgrat això, per sort, han estat recuperades. Per poder fer memòria i fer anàlisi, són imprescindibles les dades. Aquí hi són.

Aquestes més de 50 converses es varen publicar a la revista Veïnats des del gener de 1983 fins al febrer de 1989. El llibre, però, inclou una molt llarga entrevista que va romandre inèdita pel tancament de la publicació; la conversa amb Joan Cifre de Son Boira donava pas a una altra visió de la vida, la de l’home madur decidit a fugir de la vida opressiva del consumisme com un eremita autosuficient.

I clou amb dues entrevistes fetes suara mateix a dues dones passats els noranta anys, en què l’estructura fa un repàs d’aquestes vides increïbles d’emigració i feina fins i tot amb la incorporació al nou món hoteler d’aquelles dones d’un poble de muntanya que va viure com cap altre la mutació de la vida cap al turisme i la submissió al sol i platja.

Perquè les històries que surten en les converses que Rubio i Quetglas presenten primer transcrivint les contestes i després com a resums hagiogràfics, mostren vides d’emigrants (Cuba a l’esponja però també a altres dedicacions i França al comerç de la fruita i alhora la guerra del Marroc i tants milicians al nord d’Àfrica), i alhora desgranen com es feien tantes feines del camp, la guarda dels animals i les tasques a les possessions, de les matances a l’elaboració de gelat amb la neu convertida en barres de gel, però també la vida en el poble, amb l’organització de les festes de Sant Jaume, la primor de les dones que cosien i brodaven però primer filaven la llana, fins i tot la depuració educativa, perquè de la guerra i els seus efectes se’n xerra poc; aquells anys encara no se’n podia parlar.

En fi, un repàs a una manera de viure, amb tot de pedaços esmicolats d’on surt una història d’un poble un segle enrere.

Suscríbete para seguir leyendo