Simfonia de llevant

Els qui tenim el costum de matinar sabem que el juny ens regala un dels espectacles més bells de l’any. Quan encara molts dormen, el dia s’estrena amb una poètica gairebé musical. Primer arriba una llum tímida que esborra les darreres estrelles, després, el cel passa pels colors taronge i, finalment, el sol apareix per sobre les cases del Babo. Som a Portocolom i una barca, amb el seu txup txup navega cap a la boca per anar a pescar.

És com un concert, però sense passar per taquilla ni aplaudiments. Concert del silenci. El sons del silenci, paulsimonians, amb una sonoritat especial, aquella que només existeix abans que el món desperti del tot.

No és estrany que tants compositors hagin volgut descriure aquest instant. Des de l’alba pastoral d’Edvard Grieg fins a la llum radiant que Richard Strauss dibuixa a l’inici d’Així parlà Zaratustra, o el començament de la Quarta d’Anton Bruckner, la música ha intentat convertir en sons allò que la natura fa cada matí sense necessitat de partitura. També els pintors i els poetes hi han trobat una font inesgotable d’inspiració.

El juny, quan el sol sembla tenir més pressa que mai per començar la jornada, sortir a caminar abans de les set és un privilegi. No cal anar gaire lluny. Basta mirar cap a llevant i deixar que la claror faci la seva feina. Hi ha espectacles que només duren uns minuts, però que compensen qualsevol matinada. Potser per això els qui ens agrada llevar-nos prest sabem que el millor concert del dia sempre comença abans que s’obri cap auditori.

Suscríbete para seguir leyendo