L’electricitat de la memòria

Hi ha músiques que desapareixen quan s’apaga el darrer acord. D’altres, en canvi, continuen ressonant dins la memòria col·lectiva perquè algú s’ha preocupat de conservar-ne el rastre. És precisament aquesta la tasca que assumeix Tomeu Canyelles a L’esperit elèctric. Identitats i subcultures musicals de les Illes Balears, un llibre que transcendeix la simple recopilació d’articles per convertir-se en una història cultural de la Mallorca moderna explicada des dels escenaris, les sales de concerts, els amplificadors i les persones que els varen donar vida.

El volum reuneix 35 textos publicats entre 2013 i 2025, revisats i ordenats amb encert fins a formar un discurs unitari. El lector hi descobreix com l’arribada de l’electricitat va transformar no només la manera de fer música, sinó també les formes de relacionar-se, de construir identitats i d’entendre la cultura popular de les Illes Balears.

Doctor en Història i periodista musical, Canyelles fa anys que rescata episodis i protagonistes que rarament apareixen en els grans relats oficials. Ja ho havia demostrat en llibres dedicats al punk, al turisme o a la contracultura, però aquí amplia encara més la perspectiva. Des de les orquestres de la postguerra fins al rap, el punk, el metal o la música electrònica, tot hi té cabuda perquè tot forma part d’una mateixa història.

Un dels grans encerts del llibre és el seu equilibri. No cau en l’erudició excessiva ni tampoc en la nostàlgia fàcil. L’autor documenta amb rigor, però escriu amb una proximitat que convida a continuar llegint. Sap que la música no és només entreteniment; és també memòria, identitat i una manera d’explicar una societat.

Especialment valuosa resulta la reivindicació de tot allò que sovint ha quedat als marges: les dones que contribuïren a aquestes escenes musicals, els moviments underground, els projectes nascuts lluny dels circuits oficials o la incorporació progressiva del català a gèneres que durant dècades semblaven condemnats a expressar-se en altres llengües. Ho fa sense dogmatismes, amb una mirada crítica, però sempre oberta al matís.

Com passa en els bons llibres de periodisme cultural, darrere els noms dels grups, les discoteques o els festivals apareixen persones. Homes i dones que varen dedicar hores, il·lusions i entusiasme a construir un paisatge musical que avui forma part de la nostra història. És en aquests retrats humans on aflora la millor escriptura de Canyelles, capaç de convertir la documentació en emoció i la dada en relat.

L’esperit elèctric pot llegir-se com una història de la música moderna a les Balears, com una col·lecció de cròniques o com un assaig sobre la identitat cultural. Però, sobretot, és un exercici de memòria. En una època en què escoltam música de manera gairebé compulsiva, aquest llibre ens recorda que les cançons també expliquen qui som i d’on venim. I que preservar aquest patrimoni és una manera de preservar-nos a nosaltres mateixos.

Suscríbete para seguir leyendo