XXXIII

Gabriel Camps Ferrer de Sabor és una persona arrelada al camp, com ho fou el seu pare, de nissaga d’amos. Adesiara em regala perles lingüístiques com gangalla o mostura. Els substantius formen una de les categories principals del llenguatge. El mot deriva del llatí substantivum, compost per sub (davall) i stare (mantenir-se dret, estar), és a dir, allò que hi ha sota l’aparença (d’aquí la família etimològica de substància). Són l’enllaç directe i imprescindible que fan de la realitat pensament. Però al ritme que evoluciona l’entorn tecnològic, tot un univers material es torna evanescent, peces que, fins i tot amb la seva etiqueta, són de difícil comprensió per a una majoria que viu immergida (com és natural) dins un ambient urbà modern.

Els museus com el que avui transitam compleixen amb la funció de preservar aquest patrimoni material i lingüístic, un paradigma domèstic i rural que començà a desdibuixar-se fa poc més de mig segle però que venia de moltes centúries enrere. Passejar per les estances d’aquesta possessió santjoanera provoca en el visitant receptiu multitud de sensacions: la frescor de la clastra, la flaire del vi ranci en el celler, el so absent dels rellotges aturats, el repòs horitzontal de gaiatos gropelluts, la barcella a mig omplir de blat de moro corcat, un exemplar de l’efímera Constitució de Cadis de 1812 o la presència gairebé ubiqua i inquietant d’armament i munició.

En el gegantí casal dels Calderers, la família Sentmenat estotja una ingent col·lecció de quadres, figures, escultures, mobiliari, teixits, llibres, eines... distribuïdes en multitud d’estances caracteritzades com a rebedor, sales, cambres, capella, celler, cuina, despatxos, menjadors, banys, graner, bugaderia i forn. En una d’aquestes, un mapa de Jerusalem ben orientat (amb l’est a dalt) i altres de la costa mallorquina testimonien treballs cartogràfics del segle XIX.

Un portal obert deixa entrar la piuladissa de teuladers sobre el cimal d’un ullastre. Un piano de principis del s. XIX mostra, sobre la caixa, una partitura de Franz Liszt. Potser la figura femenina amb vestit de seda blava que hi seu al davant vol ser la filla del compositor, la que fou muller del mestre de Bayreuth. La peça és la transcripció per a piano del fragment de Tannhäuser Einzug der Gäste auf Wartburg (Entrada dels convidats al Wartburg). Avui aprofitaré per llegir alguns capítols de les Cròniques wagnerianes (Documenta Balear) de l’amic Pere Estelrich i Massutí. Després, escoltaré la música.

Suscríbete para seguir leyendo