575 anys de saviesa

Aquest curs acadèmic que acabam de tancar, la Universitat de Barcelona ha celebrat el seu 575è aniversari. Fundada l’any 1450 pel rei Alfons el Magnànim, és una de les institucions acadèmiques més antigues de la Península i una de les que més han contribuït a la formació intel·lectual de diverses generacions.

Les universitats són molt més que edificis, aules o biblioteques. Són espais on es construeixen idees, on es confronten opinions i on es formen persones. També llocs de memòria. Per això, quan es commemora una efemèride com aquesta, és inevitable que molts antics alumnes hi retornem, ni que sigui mentalment.

Jo mateix hi vaig estudiar i conserv un record especialment viu d’aquells anys. Entre les parets de l’Edifici Històric, amb el seu claustre silenciós i els seus passadissos plens d’història, vaig descobrir professors, alguns, pocs, brillants, llibres imprescindibles i, sobretot, amistats que encara perduren. Com tants altres, hi vaig aprendre molt més que allò que figurava als programes acadèmics.

El número 575 no és una xifra rodona, però té la virtut de recordar-nos la continuïtat d’una institució que ha sobreviscut a guerres, canvis polítics, revolucions científiques i transformacions socials. Durant gairebé sis segles, la Universitat de Barcelona ha estat testimoni de la història i, alhora, protagonista d’una part important d’aquesta.

Celebrar aquests 575 anys és, en definitiva, celebrar el valor del coneixement. En temps de canvis accelerats, poques coses continuen essent tan necessàries com una universitat capaç de preservar la tradició i, al mateix temps, mirar cap al futur.

Suscríbete para seguir leyendo