La nova edició de la ‘Poesia completa de Joan Alcover’

Després d’un procés de revisió profunda, tant de l’edició dels poemes com de l’estudi introductori, el nou volum, blanc, polit i fi, aplega, a més de quatre composicions noves, tota la poesia catalana i castellana sorgida al llarg d’una cinquantena d’anys de la ploma de Joan Alcover (Palma, 1854-1926), mullada en la tinta del seu cor. És el segon volum de les Obres completes del poeta, que s’iniciaren el passat febrer amb l’edició de la Prosa completa. Aquesta Poesia completa emmiralla l’evolució de la flama poètica d’Alcover, que abasta des del seu deambular enginyós per la lírica castellana fins a la descoberta de la mateixa veu, que el dugué, després d’un procés de sinceritat, a la consolidació com a poeta en llengua catalana. La poesia d’Alcover s’estrenà a les fonts de l’estètica romàntica en els primers poemes juvenils, publicats a Revista Balear, Museo Balear, El Isleño... Era l’època en què el jove poeta, seduït per la musa castellana, volia brillar a l’estil de Ramón de Campoamor, Gaspar Núñez de Arce i Gustavo Adolfo Bécquer. Però també adesiara festejà amb la musa catalana, a la qual ofrenà algunes composicions de to menor i d’altres de caràcter històric, molt del gust de la Renaixença, com Guillem de Montcada o Mallorca i Ramon Llull. La florida poètica fruit del seu maridatge amb la musa castellana fou més abundosa que la tanyada que brostà amb la musa catalana, amb qui s’uní, de manera definitiva, a la tardor dels seus dies.

A La llengua materna (1903), Alcover justifica la seva poesia castellana dient que fins llavors havia estat «un enamorat de la literatura clàssica castellana» i que «duia la seva influència dins la medul·la». Com altres escriptors del moment, Alcover es veié sol·licitat per les dues muses, i, davant la dualitat dels seus llenguatges, vacil·là durant un temps i la inspiració poètica, que li corria per les venes, es debilità i s’empal·lidí en els poemaris castellans: Poesías (1887 i 1892), Nuevas poesías (1892), Poemas y armonías (1894) i Meteoros (1901). En general, és una poesia d’idees on esbossa sentiments humans, traçats amb pinzellada lírica i enginyosa. La majoria són composicions de caràcter reflexiu o sentimental. Altres adopten forma narrativa, to sentenciós o moral, una mica a l’estil de les faules antigues d’Isop i de Ramon Llull, com La nube y la fuente, convertit en Maternitat a Cap al tard. Tanmateix, entre les poesies castellanes d’Alcover algunes ja excel·leixen per la seva profunditat lírica, com El ciprés de mi huerto, antecedent de La relíquia; Contemplación, que conté la llavor de L’ermità qui capta i de La Serra; Beethoven, que adapta al català per incorporar-lo a Cap al tard i on ja parla del dolor com a font d’inspiració poètica; Sed, que també tradueix al català per afegir-lo a Poemes bíblics; i Melodía etiópica, que converteix en A la vora del Tàmesi, guardonat el 1909 amb la Flor Natural als Jocs Florals.

Hores tràgiques

En el llindar del temps, la Balanguera misteriosa buidà dels seus versos la frivolitat inicial. I, com una parca, cavil·là i començà a filar la vida del gran poeta de Cap al tard, que es teixiria d’hores tràgiques. La mort de la filla Teresa el 1901, 14 anys després de la pèrdua de Rosa Pujol, la primera esposa, provocà una crisi profunda en el si del poeta: «La crisi de l’home coincidia amb la crisi de l’artista i, llavors, tota parla que no fos la materna va refusar-la el llavi febrosenc com el contacte de quelcom inexpressiu, fred i metàl·lic», diu Alcover el 1906 a l’Ateneu Barcelonès, amb motiu del Congrés de la Llengua. El nou poeta sorgit d’aquesta crisi havia comprès que «el so de l’arpa, la poesia, és l’eco d’un ritme interior» i que «el país canta per boca del poeta». La nova descoberta l’acostà al seu jo més íntim i li deixondí l’amor a la terra i a la seva gent. Aquesta etapa de maduresa, fruit del maridatge amb la musa catalana, es concentra en dos llibres: Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918), acompanyat de 18 Proverbis, que tracten sobre les virtuts i els vicis de l’home.

El 1921 aparegué Poesies. Edició completa, que aplegava Cap al tard – amb Cançons de la Serra, Elegies, Endreces i Juvenils, a més d’alguns poemes que situà dins una nova secció, titulada Vària– i Poemes bíblics, ara amb 27 Proverbis. Poesies nasqué a proposta de l’editor Oliva de Vilanova, quan Alcover volia reeditar Cap al tard per l’èxit que havia tingut i pel reconeixement de què gaudia en el si de les lletres catalanes. L’interès de Vilanova per reeditar Cap al tard derivà en l’edició de la poesia catalana que Alcover tenia escrita fins llavors, assessorat per Miquel Ferrà i Miquel Costa, els quals l’ajudaren a destriar algunes poesies.

Aquest volum de Poesia completa de Nova Editorial Moll aplega tots els llibres castellans i catalans esmentats, més tota la poesia esparsa que Alcover va escriure fins a la seva mort i que no fou recollida a Poesies de 1921. Som davant una poesia immensa i sublim, que Alcover volia al servei de l’home per dur-li un raig de la seva llum consoladora. Una de les poesies més humanes que s’han escrit en llengua catalana i, alhora, una de les més universals de les nostres lletres.

Suscríbete para seguir leyendo