XXXII

Ioga, del sànscrit yug, unió. Se suposa que els practicants de ioga han d’encalçar aquesta unió -a través de tot un corpus d’exercicis físics i mentals- a un doble nivell: la unió harmònica amb un mateix i la unió de la persona amb l’entorn universal. Aquest és un postulat que, canviant oportunament algunes paraules (univers per Déu, per exemple), podriem compartir la majoria de religions o pràctiques espirituals. Cal remarcar aquí la idea d’unió com a identificació o fusió en una sola unitat. En canvi, en la societat actual el que governa és la connectivitat. Aquí el que compta és la velocitat de connexió, el nombre de seguidors, la quantitat de likes... i, sobretot, la imatge, el foment ferotge i distorsionat de la pròpia imatge. El ioga pot unir, la connectivitat pot arribar a encadenar.

Entre la pràctica mil·lenària del ioga i un mòbil de darrera generació, tenim el ferrocarril. Un invent anglès, fill de la Revolució Industrial, que té ara 201 anys. La primera línia mallorquina permetia anar de Palma a Inca i s’inaugurà el 24 de febrer de 1875, projectada per l’enginyer mallorquí Eusebi Estada i Sureda. Després, les línies arribarien a Sa Pobla (1878), Manacor (1879), Consell (1881), Felanitx (1897), Sóller (1912), Santanyí (1917) i Artà (1921). En un món sense cotxes (el primer «carro de foc» matriculat a Espanya arribà a Mallorca el 1900), el ferrocarril modificà dràsticament el paisatge mallorquí i començà a canviar, lentament, els costums i les possibilitats de desplaçament dels illencs.

El Museu del Ferrocarril de Son Carrió és, en el sentit modern de la paraula, un museu immersiu. La tecnologia digital engoleix el visitant per portar-lo a una estació de principis del segle XX on podrà veure com s’embarquen els senyors de Bearn, com funciona una màquina de vapor, com pujar a un vagó i anar fins al port de Palma o com fer de maquinista i portar un comboi. Amb menys d’un any de vida, és ara un dels imprescindibles de la nostra història tècnica. A més, la seva gestió aposta pel compromís social i el treball de persones amb perill d’exclusió.

La calor empeny. Més enllà de fenassos i ametlers llorencins rostits pel sol, canta un cucut («entre el cucui i el rossinyol, el maig és el més que vol»). Faig sonar pel mòbil, mentre agaf el tren de Manacor a Marratxí, l’obra Pacific 231 d’Arthur Honegger, un gran apassionat dels trens.

Suscríbete para seguir leyendo