La serigrafia al servei dels banderins turístics

L’obra de Vicenç Amengual Salvador Magallón Forés. El serigrafista del boom és un exercici necessari de salvaguarda de la memòria i de reflexió antropològica. Guardonat amb el Premi d’Assaig 2025 del Consell de Mallorca, aquest llibre no és només el relat d’una vida, sinó la crònica de la metamorfosi de Mallorca a través de la mirada i la traça d’un dels seus constructors visuals més prolífics i, fins ara, oblidats.

Vicenç Amengual i Salas (Palma, 1966) és doctor en Història de l’Art i mestre de primària. Ha estudiat el fenomen turístic a partir dels llibres de viatgers i de les guies de viatge. En l’actualitat és el gerent del Museu de l’Educació de les Illes Balears. Com a bon col·leccionista, és capaç de trobar l’arxiu viu dins els mercats de vell i fa servir la figura de Salvador Magallón (Barcelona, 1921-Palma, 2016) per estirar el fil de la nostra identitat. Magallón, serigrafista de professió, va importar tècniques apreses al Brasil i va ser l’artífex dels banderins turístics que inundaren Europa durant els anys 60 i 70. Aquests objectes, sovint menystinguts com a residus kitsch, són reivindicats per Amengual com a patrimoni turístic i patrimoni artístic popular. L’autor ens ensenya que darrere la maquinària turística hi havia artistes que dissenyaven un paradís idíl·lic, net i folklorista, a mida per ser enrotllat en una maleta.

L’interès principal del llibre resideix en la seva capacitat de confrontar el miratge visual amb la realitat crua. Mentre Magallón estampava imatges de pau, pageses, coves, platges, velomars i paisatges bucòlics, l’illa iniciava la seva balearització: una destrucció voraç del territori sota el pes del ciment.

El llibre no es limita a l’anàlisi artística de la serigrafia: està teixit amb històries socials que permeten comprendre la profunda transformació de Mallorca en les darreres dècades. Aquestes narracions antropològiques transporten el lector a la societat dels nostres pares i padrins, fins a arribar a l’actualitat. No és una línia contínua de temps, sinó que van i venen, rescatant la memòria de paratges estimats per les famílies mallorquines. A través d’aquest recorregut vital s’expliquen fenòmens com l’abandonament del camp, la desindustrialització i la recerca de prosperitat en el turisme, reflectint tant els anhels de la gent corrent com les conseqüències d’un model econòmic que ha marcat la identitat de l’illa.

Amengual no es queda en la nostàlgia. Estableix un pont cap al present, on els banderins han estat substituïts per fotos a les xarxes. Aquesta evolució ens ha duit cap a una saturació permanent i a una massificació d’indrets que abans romanien aliens al focus turístic, provocant una destrucció del territori i una pèrdua d’identitat encara més profunda. Una Mallorca de toros i flamenques per satisfer els turistes.

El serigrafista del boom és una lectura que ens situa en un altre punt de mira. No només fa justícia a la feina artesanal de Magallón, sinó que ens regala una brúixola per a navegar per la memòria sentimental de Mallorca. En un moment de col·lapse global, ens convida a pensar i repensar qui som, d’on venim i, sobretot, quin futur volem construir a partir de les restes d’aquell paradís que intentam conservar.

Tanca el llibre un epíleg de Catalina Martorell sobre desmemòria, patrimoni i turisme.

Suscríbete para seguir leyendo