La dignitat de l’àvia

Leman Ypi va néixer a Salònica el 1918. Musulmana i albanesa, d’una família aristocràtica otomana, es va criar en francès i va viure envoltada de grecs, jueus, armenis, italians i turcs. Aquesta dona que hem presentat és l’àvia de Lea Ypi, l’autora d’Indignitat. Una àvia que té un gran protagonisme a la vida de Lea Ypi, ja que d’ella va aprendre precisament el concepte de dignitat. Per això, quan va descobrir a les xarxes una fotografia de Leman i Asllan Ypi durant el viatge de noces als Alps italians, amb uns comentaris que eren un atemptat contra la seva memòria i dignitat, va iniciar una investigació als arxius de diferents països per esbrinar les circumstàncies en què van viure els seus.

Aquesta informació esbiaixada, que es pot obtenir als arxius, que hi ha vegades que no té un altre sentit que confondre la persona que cerca apropar-se als fets, és complementada amb el record de les converses amb l’àvia, amb els retrats que aquesta li va fer de personatges que passarien a formar part de la seva experiència. Perquè els records dels nostres ens formen d’aquests records aliens, esdevenen personatges dels quals l’autora ens ofereix un retrat amb traç del tot segur. Els pares i avis de Leman; Selma –la jove que convertirà el que havia de ser el dia del casament amb el seu funeral–; la cosina Cocotte; el metge de la família –que, sol i desvalgut, serà acollit a casa dels avis fins al darrer alè–; el primer encontre de l’àvia amb Enver Hoxha; les peripècies per sobreviure amb una criatura i amb el marit empresonat; la pèrdua de la salut i del patrimoni; la corrupció de l’administració; la capacitat de Leman per adaptar-se a les circumstàncies que la precarietat li ofereix per sobreviure i fer-ho amb tota dignitat, obviant els seus orígens, amb tota naturalitat pel que fa a la divisió de les persones pel lloc que ocupen a la societat... L’autora, gràcies a les seves vivències, pot acostar-nos a «una vida recreada» i oferir-nos un relat malgrat la parcialitat dels documents consultats.

Lea Ypi tenia el record de les paraules de l’àvia entorn de la dignitat; per a ella no tenia a veure amb honors ni diners, ho havia perdut tot, però va mantenir el principi d’evitar la inèrcia i donar transcendència a cada acte, tenint sempre presents els que la van precedir, mirant als ulls, conservant la capacitat d’estimar.

A les darreres planes, se situa en el present: «Un mundo en el que se ha perdido la inocencia de la naturaleza y aún no hemos encontrado la libertad del espíritu» (pàg. 381).

Lea Ypi ens parla dels seus i les circumstàncies que van viure i ens alerta dels paral·lelismes amb el nostre present, apel·la a la responsabilitat individual davant les forces que mouen el món; els seus avis, tot i «vençuts», van deixar en ella la llavor que la porta a lluitar per intentar apropar-se amb la màxima objectivitat als fets i, el més important, defensar el que per a la Leman Ypi és la dignitat. Aquests fets, analitzats per una persona que ha triat una formació específica per enfrontar-se a l’estudi de l’actualitat, és professora de Teoria Política en la London School of Economics, són el que fa que aquesta novel·la històrica esdevingui alhora una proposta de reflexió per al lector davant l’actualitat.

Una escriptora que ens va interessar en la primera obra que ens fa arribar Libre. Aquesta lectura confirma la nostra confiança en una persona que, des dels records de les vivències a prop de l’àvia, el concepte de dignitat que ella li va transmetre i l’anàlisi dels documents, ens presenta uns fets que ens porten a una reflexió del tot necessària.

Una recomanació segura.

Suscríbete para seguir leyendo