Cadafets

A l’illa d’Ayri hi crien en colònies atapeïdes i renoueres els cadafets, aucells marins de cos compacte. Els ornitòlegs els nomenen Fratercula arctica i l’identifiquen fàcilment pel seu «espectacular bec triangular amb bandes vermelles, grogues i grisenques» (així és escrit en les guies de camp). En català també els podem dir frarets. En castellà: frailecillos. L’Alcover-Moll diu que és «ocell propi de les altes latituds, però a l’hivern davalla fins al Mediterrani; és nedador i s’alimenta de peixos». La novel·la Líneas fantasma en parla, dels cadafets. I de més coses. Sobretot de misterioses teranyines d’afecte que lliguen els humans si aprenem a descobrir-les.

L’escriptora Katya Balen ubica l’acció de Líneas fantasma en qualque illa remota de les moltes que brufen la cartografia marina d’Escòcia, potser Skye, Islay o Raasay. Topònims que evoquen foques, dofins i fades. I també fantasmes que la poca gent que les habita confon amb els focs de sant Elm encesos durant les nits de mal temps.

A l’illa d’Ayri hi acudeixen cada temporada de cria dels cadafets moltíssims d’ornitòlegs. La narració comença precisament el dia que aquests abandonen l’illa, quan els polls dels cadafets i els adults que els han criat també se’n van, aletes me valguen, cap al sud, on passaran l’hivern en un lloc de clima més acollidor. A Ayri hi queden, a la fi alliberats de turistes, na Tilda i els seus amics, les famílies respectives, el pescador Struan, la senyora Elspeth... I el poni Applejack i Moses, el ca de na Tilda. La llibertat hi campa. Els jovenets en gaudeixen: l’illa és bella i ells en coneixen cada pam, cada cova marina, cada cala, cada cocó de la vorera i els senders que la travessen.

Na Tilda és sensible, franca i atrevida. Ha sentit a dir a Struan que en la mar hi ha línies invisibles traçades per generacions de pescadors. Cal seguir-les si vols passar entre les ones obscures i els esculls. A Ayri hi arriba un dia n’Albie: ha deixat al continent els amics, la vida urbana, l’equip de futbol, l’escola. Tilda mostrarà Ayri al seu nou veí amb paciència i optimisme. Compartiran un illot amb secrets i emocions desvelades. Ella és tenaç i franca. Comana bon humor i arruixa temors. A Ayri hom hi pot viure trepidants Nits de Cadafets: és un feliç lloc salvatge.

Suscríbete para seguir leyendo