Tot recordant Antoni Marí

–¿Cómo podríamos traducir ?

–Una traducción plausible sería: «dar un salto sin llevarte nada». (pàgina 80)

En Manuel, un jove eivissenc, viatja a Barcelona, per començar els estudis superiors, l’acompanyem en la travessia nocturna. El vaixell és un protagonista més, sota el nom Rey Don Jaime I, s’entossudeix a aparèixer un nom anterior Entspringen, això desperta la curiositat d’en Manuel, aprofitant que a coberta hi ha uns alemanys, els demana el significat de la paraula, en aquest significat, podem trobar un paral·lelisme amb les reflexions que acompanyen al jove en el seu radical canvi de vida.

Hem conegut la vida a una explotació agrícola, una família, els secrets, el pas a la vida adulta, el primer amor, la conversa determinant amb la mare, la complicitat amb el pare, l’amistat amb en Roc, un home que va perdre la guerra.

La Guerra Civil, encara present en la quotidianitat, els nets han de pair la història que els ha precedit; d’una part, l’avi patern, del qual trobarà llibres a la biblioteca que seran fonamentals en la seva formació, Joseph Conrad, Pío Baroja... de l’avi matern, coneixem una trajectòria, gens edificant, per al jove que ens han presentat, una realitat amb la qual li caldrà aprendre a viure i que el reafirmarà en la rebel·lia i l’ajudarà a triar el seu lloc al món, potser fem el pas a la vila adulta, quan coneixem les històries que ens han precedit i fem un «salt sense emportar-nos res».

Amb tota aquesta informació amb el seu primer vestit fet a mida, arribarà al pis que havien heretat de l’avi patern a Barcelona i començarà una nova vida.

Antoni Marí, professor, poeta, assagista, novel·lista, ens va deixar el passat mes de març, hem necessitat tornar a la seva obra, sentir a prop la seva presència, un home savi i d’una gran bonhomia.

Suscríbete para seguir leyendo