Esbucar la Feixina: un camí de justícia històrica

PER QUÈ COSTA TANT LLUITAR PER L’EVIDÈNCIA? El proppassat 26 de març el secretari d’Estat de Memòria Democràtica ha fet públic que el monument als «Héroes del Crucero Baleares» s’inclourà com a símbol franquista al cens estatal de Memòria Democràtica. I en conseqüència el Govern espanyol n’ordena la retirada o l’esbucament. Aquesta decisió se sosté sobre un informe que reconeix el monument com a part i exemple de culte als morts franquistes. Es diu literalment: «Un culte que va constituir una de les polítiques més simbòliques, importants i persistents de la dictadura, que va ser destinada a recordar de manera excloent i sense cap intenció de reconciliació ni de menció als morts del bàndol republicà». L’informe rebutja els arguments que donaren els defensors del monument quan diuen que el 2010 es van retirar els símbols i les inscripcions franquistes. Subratlla que la forma del monument respon a l’estil propi de les commemoracions de les construccions de la dictadura franquista. I afegeix que des del punt de vista artístic i arquitectònic no pot ser analitzat de manera aïllada de la funció política i simbòlica per a la qual va ser fet.

Maria Antònia Oliver, la valenta dona portaveu de la Memòria de Mallorca, entitat que lluita des del 2006 per enderrocar el monument ha dit que el fet essencial que hauran de resoldre els tribunals és si incompleix la llei espanyola de memòria democràtica i no si té valor artístic o patrimonial. L’extrema dreta sap a la perfecció quina capacitat de símbol representa, per la qual cosa Vox ha fet mítings en el seu entorn amb banderes falangistes i d’altres elements de simbologia feixista. Per afegitó el grupuscle neonazi Núcleo Nacional ha convocat una concentració el pròxim 24 de maig per defensar-lo.

L’any 2010 es va fer una ressignificació del monument per adequar-lo a la llei de memòria històrica vigent en aquell temps. Maria Antònia Oliver considera que va ser un error molt gran perquè no és possible canviar el sentit original de la seva construcció amb tota la càrrega històrica que representa. L’informe del govern espanyol que vol la retirada del monòlit accentua que malgrat el retall dels símbols i inscripcions franquistes el 2010, tant la forma com la concepció d’aquest monument responen a l’estil propi de les obres de la dictadura franquista.

És ben clar el pensament de l’actual ple de l’Ajuntament de Palma que fa una setmana, amb els vots favorables del PP i Vox, va aprovar una moció presentada per l’extrema dreta perquè el consistori recorregués contra la resolució del Govern espanyol que vol retirar el monòlit. En el debat que es produí a l’ajuntament el PSIB, Més per Palma i Unides Podem acusaren el PP i Vox de defensar postulats franquistes i de voler reescriure la història al costat dels vencedors.

Aquest cronista que des de la seva infantesa, quan ja tenia ús de raó, ha hagut de suportar la violència fàl·lica i feixista d’aquest monument, quan anava a peu o amb tramvia i després amb autobús, des de la casa de la padrina Joana Payeras del Terreno a la Biblioteca de Cort i de la Caixa de Pensions de Ciutat, desitjaria que es desmuntàs el monument de Francesc Roca, Antoni Roca i Josep Artells, inaugurat pel dictador Francisco Franco el 1948, i es guardàs en un magatzem de les deixalles històriques d’una dictadura brutal. Una dictadura que va assassinar més de quaranta mil persones després de la guerra incivil, en va empresonar un gran nombre, va fer que milers i milers de republicans s’haguessin d’exiliar, va prohibir les llengües i cultures catalana, gallega i eusquera i ens va endarrerir en tots els sentits sembrant la ignorància i la incivilització, la injustícia i la desigualtat i la manca de llibertat, entre moltes altres malifetes terribles.

ESTIM LES PLANTES. I acab de descobrir un llibre que aquest final de primavera m’acompanya a totes bandes i em dona amb els seus aires d’àlbum tot un conjunt de sensacions extraordinàries. Em referesc a Sumario de plantes oficioses. Un ensayo sobre la memòria de la flora (Acantilado) d’Efren Giraldo, un escriptor de Medellín que a més a més és crític, recercador i editor, doctor per la Universitat d’Antioquia i docent de la Universitat EAFIT. L’encontre fortuït amb un arbre supervivent de la bomba atòmica va inspirar aquest net de foravilers i jardiner aficionat els textos tan diversos i entretinguts que formen aquesta obra: un inventari de ficcions i iconografies de les plantes. Es reuneixen espècies reals i imaginàries que provenen de preferències, gusts, històries de vida pròpies i d’altres. Seria com una espècie de diari imaginari amb anècdotes, records, dades de lector i espectador d’art, records i experiències, representacions literàries, científiques i artístiques, una constel·lació d’ornaments, arbres, menjars verins i ser vegetals coneguts i desconeguts.

En les plantes podem veure estils de vida que creuen per jardins i cases, gabinets de curiositats, descripcions curioses, llibres i pintures on apareixen imatges, models científics en un exercici lliure de col·leccionisme. Llibre fet de fragments que s’encontren i se separen en un ball de seduccions i de laberints. L’encontre ajornat amb el fill d’un arbre supervivent de la guerra; l’herbari d’Emily Dickinson entre l’íntim i el privat, el secret i l’exposició, la revelació i la clausura; la història de dues botàniques ficcionals; alguns moments significatius de la història cultural de la flora colombiana; un recorregut personal per la botànica literària amb el fet de detallar la importància de la consciència ficcional per estar en el món que ens ha tocat viure, i un darrer text amb exemples de la creativitat recent per defensar la capacitat que estètica i ficció tenen per esperar l’alleujament que ens promet una ètica amable amb les plantes. Un llibre per dur a les caminades per foravila, per bressolar-nos abans del somni, per llegir amb veu alta com un conte infantil, un cant a l’extraordinari poder de resiliència del món vegetal i de la sorprenent intel·ligència de la flora.

Suscríbete para seguir leyendo