El desig de la paraula

Vaig tenir la sort de poder assistir a la presentació de Litteros, un disc que confirma fins a quin punt la literatura pot esdevenir un espai viu de diàleg entre autors de temps i sensibilitats diferents. La proposta destaca, en primer lloc, per una tria de textos especialment encertada, capaç de posar en conversa els grans noms de la nostra tradició literària amb veus contemporànies. Litteros, creació impulsada per Miquel Brunet, juntament amb Caterina Bibiloni i Guillem Simó, és una experiència sonora que explora, l’eros i el desig en llengua catalana.

Així, textos de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March o Isabel de Villena ressonen amb una força renovada en contacte amb autors actuals com Ponç Pons, Marià Villangómez o Antonina Canyelles, en un teixit poètic que aposta per la continuïtat i la vigència de la paraula. Aquest diàleg entre clàssics i contemporanis no només funciona, sinó que emociona i convida a repensar la tradició com un organisme viu.

Un dels grans encerts del disc és la integració de la música, amb Miquel Brunet al piano, que no acompanya simplement, sinó que dialoga amb els versos i n’amplifica les ressonàncies. La seva interpretació aporta una capa emocional que eleva el conjunt i converteix l’experiència en un viatge íntim i compartit alhora. Litteros és, en definitiva, una celebració de la paraula i de la seva capacitat de travessar els segles.

En el fons, Litteros és també un gest de resistència. En un context en què la llengua catalana viu tensions evidents, el disc reivindica un espai íntim i inalienable; el de sentir, desitjar i estimar en la mateixa llengua i ho fa des d’una concepció radicalment contemporània de la tradició.

Suscríbete para seguir leyendo