Trenta anys del Centre d'Art i Natura de Farrera

QUASI UN POC DE LLUM. Em sent un home de la prehistòria que dibuixa les seves mans en negatiu damunt les parets de les coves. Podria dir que hi veig clar, molt clar, com si fos l’organista d’una tempesta aturada. Pas per dins un bosc de pinzells amb l’humus fresc de constel·lacions que cada vespre cauen del cel i adoben la terra. Hi ha un camí que no duu enlloc. Em sembla que surt d’un forat, d’una cavitat desconeguda, d’un volcà d’ullons.

Les carnisseries i els carnatges són el nostre horitzó, no ho senties? Aquesta franja insòlita i tenebrosa del buit que s’eleva després d’un llamp, podria ser una sortida de socors? Saps que l’ull escolta?

EL REMEI. Ho dic clar i català. El remei és estimar el que s’estima. Qualcú que no se’n cuida d’estimar el que estima es fa malbé a si mateix.

CAL CANVIAR DE COS I DE DIMENSIONS. Parlam massa de dois, treballam massa com esclaus, perdem el temps massa amb la internet, miram massa la tevé, ens arrossegam massa amb l’esport, especulam massa amb els doblers... Sentim i pensam massa poc. Sentir per poder pensar, pensar per poder sentir! Oblidam que només hi ha un únic tema: l’amor.

Amo ergo sum.

{"anchor-link":true}

El cos és també espiritual i l’esperit és corporal. No sents que la sang que banya el cor és pensament?

ARRIB DE FARRERA DE PALLARS. Arrib d’aquí: el Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), al Pallars Sobirà, va obrir les seves portes de manera estable el gener del 1996, oferint espais de treball a artistes i investigadors d’arreu del món en aquest petit poble del Pirineu català. El poble de Farrera està situat a 1360 m d’altitud sobre el nivell del mar i està documentat des de fa més de mil anys. La seva orientació cap al sud i l’obertura de la vall vers l’oest l’exposen al sol durant tot el dia, fet que permet gaudir dels beneficis solars. El medi natural d’alta muntanya, definit pels boscos de coníferes i de fulla caduca, els prats de dall, les pastures alpines i els roquissars, juntament amb l’autenticitat del seu patrimoni cultural, arquitectònic i humà, confereixen un marc únic per al treball de camp, la recerca i l’estudi. Les disciplines que es reuneixen al Centre d’Art i Natura són variades: des de l’escriptura fins a la música, passant per la pintura, l’escultura o el gravat. Des de la dansa i el teatre fins a la recerca científica, l’estudi acadèmic o la gestió cultural. Els equipaments residencials del CAN, que inclouen l’edifici de La Bastida, l’Estudi i la Sala L’Aixalda, són senzills i confortables, amb habitacions individuals o dobles, cuina i bany, estudis i espais comuns on realitzar la tasca artística o d’investigació. Els tallers disposen de molt bona llum natural, aigua i electricitat, i són també adequats per a la celebració de seminaris, cursos o reunions. A més del servei de residència, el Centre d’Art i Natura (CAN) també programa beques i intercanvis, cursos i seminaris, exposicions del seu fons d’art, espectacles i presentacions. A més, promou i edita publicacions pròpies.

El proppassat dissabte 2 de maig de MMXXVI es van celebrar els trenta anys de Can Ferrera, on el 2005 vaig passar una setmana traduint amb un grup de poetes diversos escriptors francesos presents a la feta. Va ser una setmana memorable. Ho recordava com un somni feliç!

Ara, sota la direcció d’un home de cultura i de combat, Albert Baldomà i Batlle, un home de trenta anys i amb empenta que és l’actual director, hi he tornat amb aquesta munió de trobadors: Blanca Llum Vidal, Enric Casasses, Frances Parcerisas, Antoni Clapés, Maria Callís, Adrià Targa, Carles Rebassa, Pol Guasch, Oriol Sauleda, Eduard Olesti, Mireia Calafell, Andreu Gomila, Laia Malo, Víctor Sunyol i aquest cronista. Albert ha organitzat una moguda original i marxosa, amb fervor i entusiasme ha agafat aquests poetes i els ha col·locat en diversos llocs d’aquest poblet (un patí, un entreforc de camins, un prat, un terrat, una placeta, una finestra, una capovellada, una escala, un mirador, etcètera). A mi em va situar devora una font que deixava caure un bon raig d’aigua a un safareig petit: allò, amb el mormol de l’aigua corrent per canaletes, la vista amb tots els colors del verd damunt la vall, la panoràmica de boscos i prats, era el cel.

El públic (140 persones, en grups petits) es va anar movent per aquella via poètica i, per ordre i en silenci, escoltava cadascun dels petits recitals de cinc minuts. I després les 15-20 persones partien cap a l’altra poeta. A la pràctica, l’activitat va durar de les 11 a les 14 hores. I foren petites festes verbals que haguérem d’anar repetint per a cadascun dels grups. Crec que vaig fer unes nou repeticions, nou festes d’una gent fervorosa que m’escoltava amb entusiasme. I més tard, a l’hora de dinar m’ho comentaren amb paraules amarades de gust per la poesia!

Després ens reunirem tots amb molts de convidats a un Vermut al tros d’Estanyo amb el concert de Dani Nel·lo & Organ Trio i el seu jazz magnètic. I a continuació el dinar de celebració del 30è aniversari del Centre d’Art i Natura, a càrrec de Cesca Gelabert i Sílvia Sampons. El menú magnífic: amanida de brots verds, espinacs, rúcula, pera, nous, nabius i formatge blau de Montsent de Pallars, amb vinagreta de llimona, sal i farigola. Palpís de xai amb puré de patata, pastanagues i espàrrecs silvestres. Gelat del Com amb confitura de cirera, cruixent de xocolata i galeta de nous. Cafè, galetes de nous, ratafia i cassís. I tot seguit, els petits parlaments en què un conjunt de persones que han estat els creadors i continuadors d’aquesta realitat cultural ens contaren feliços, emocionats, clarividents cadascuna de les etapes d’aquesta realitat capdavantera, catalana i europea. I finalment a les 22:30 hores, al pub de Tírvia: concert de Rodín (Marsella). Músiques urbanes: trap, cúmbia, reggaeton, club, i tot seguit concert de Dan Peralbo i el Comboi (Torelló), presentant el seu nou disc Quin goig! Tot seguit, la sessió de l’Home Llop Selector, i acabarem amb l’electrònica de DJ Yokoanna.

Encara duc tota l’alegria, el fervor i la poesia fonda de la feina ben feta, de la lluita cultural i de la realitat d’un Centre d’Art i Natura modèlic al qual don un «MOLTS D’ANYS I BONS!!!» amb tota la meva energia! No amolleu!

Suscríbete para seguir leyendo