La música clàssica, en xifres

Cada inici d’any, el portal Bachtrack publica el seu informe estadístic sobre la vida musical internacional, un document que s’ha convertit en una referència per entendre les dinàmiques del món de la música clàssica. Amb un volum de dades enorme procedent de milers d’esdeveniments arreu del món, l’estudi ofereix una imatge precisa de què sona, qui toca, on i amb quina freqüència. L’informe del 2025 confirma tendències que fa anys que s’arrosseguen, però també mostra moviments nous que revelen un sector en transformació constant.

Un panorama global: més de 30.000 actuacions en 48 països. Durant el 2025, Bachtrack va registrar 31.455 concerts, òperes i actuacions de dansa a 48 països, una xifra que reflecteix la vitalitat del sector malgrat les incerteses socials i econòmiques de la dècada. Aquesta magnitud converteix Bachtrack en la base de dades pública més gran del món dedicada exclusivament a la música clàssica, i fa que les seves estadístiques siguin un termòmetre privilegiat del comportament de les institucions musicals. El pes d’aquestes dades recau sobretot en les programacions de grans orquestres, sales de concerts i teatres d’òpera, fet que explica que els resultats reflecteixin sobretot les tendències del sector institucionalitzat i no pas del món emergent o alternatiu.

Domini romàntic i estabilitat dels clàssics. Una de les constants més destacades és el predomini del repertori romàntic (compositors i obres del segle XIX), que continua sent el més programat tant en concerts com en òpera. Segons les dades del 2025, aquest període concentra més del 37,04% del repertori simfònic i el 56,35% de l’operístic, mantenint-se molt per davant d’altres èpoques. Aquesta hegemonia mostra que, malgrat els esforços de moltes institucions per diversificar la programació, el públic continua fidel a les obres canòniques. No sorprèn, doncs, que Ludwig van Beethoven, Wolfgang Amadeus Mozart i Johann Sebastian Bach continuïn ocupant el podi dels compositors més interpretats a escala mundial, un signe d’estabilitat malgrat els canvis profunds que experimenta el sector. Fora del període romàntic, entre les obres clàssiques més interpretades destaquen La valse de Maurice Ravel –coincidint amb la commemoració dels 150 anys del seu naixement–, una peça de 1920 dedicada a Mísia Sert, esposa de l’artista Josep Maria Sert i tieta de l’arquitecte Josep Lluís Sert (l’endogàmia del món cultural, de vegades, és sorprenentment perdurable). També sobresurt pel nombre d’interpretacions la Simfonia núm. 5 de Dmitri Xostakóvitx, estrenada el 1937 en ple realisme socialista, una resposta estètica i política contrària a les avantguardes del moment. El fet que el públic hagi finalment acceptat fervorosament aquesta obra, temps enrere considerada retrògrada i antimoderna, em du a pensar que l’avantguarda ha envellit més que el tradicionalisme. Vet aquí que el 2025 les composicions més populars entre el públic han estat les inevitables Quatre estacions d’Antonio Vivaldi i la Simfonia núm. 7 en la major de Beethoven. En l’àmbit operístic, les obres que acumulen més representacions són Die Zauberflöte de Mozart, Carmen de Georges Bizet i La bohème de Giacomo Puccini, tres títols que continuen captivant teatres i públics arreu del món.

L’auge de la música contemporània i dels compositors vius. Tot i la força persistent del repertori tradicional, la música contemporània continua avançant. L’informe assenyala un augment sostingut de la presència de compositors vius, tendència observable des de fa més d’una dècada i que torna a reforçar-se el 2025.

Entre els compositors vius més interpretats, destaca Arvo Pärt, l’obra del qual, Fratres (Germans), continua essent una de les més programades. Fratres, composta el 1977 i escrita en l’estil tintinnabuli –una tècnica que evoca la sonoritat de les campanes–, s’ha convertit en la peça més interpretada d’un compositor viu no just enguany i el compositor, que actualment té 90 anys, continua sent una figura central en la música contemporània. En la llista de top 10 més populars d’un compositor viu, les quatre primeres escandalosament són de Pärt: a més de Fratres, Da pacem Domine, Magnificat i Cantus in memoriam Benjamin Britten. Un inaudit escàndol, com deia, vaja! D’altra banda, el 2023, la mort de Kaija Saariaho va generar una onada d’interès, situant-la com la compositora contemporània amb més execucions registrades mai per Bachtrack (96). Això evidencia com les efemèrides i els homenatges post mortem poden modificar substancialment els patrons de programació. Aquest increment de la música contemporània reflecteix els esforços de moltes institucions per renovar la seva identitat artística i connectar-se amb una societat que reclama més diversitat estètica, cultural i de gènere.

Dones directores i compositores: avanç lent però real. El paper de les dones dins el sector continua sent un dels punts d’anàlisi més rellevants. Les dades del 2025 mostren avanços, però també indiquen la persistència de desigualtats. Només el 14,5% dels concerts del 2025 van ser dirigits per dones (un increment lleu respecte del 2024). Tot indica que l’avanç és real, però les inèrcies estructurals continuen notant-se. Entre les dones compositores més programades hi trobem Clara Schumann, Lili Boulanger, Kaija Saariaho, Rebecca Clarke i la medieval Hildegarda de Bingen, figures que, tot i pertànyer a períodes i estils molt diversos, han aconseguit una presència creixent en el panorama musical actual.

En resum, les estadístiques de Bachtrack 2025 revelen un panorama musical marcat per la coexistència de la força immutable del repertori canònic, l’avanç moderat de la música contemporània i dels compositors vius, i una lenta però contínua ampliació de la presència de dones en direcció i interpretació.

Suscríbete para seguir leyendo