Depuracions forçoses

Depurar vol dir sotmetre a depuració, acció política encaminada a mantenir i a garantir l’homogeneïtat política i ideològica d’un règim polític, mitjançant l’eliminació dels membres considerats perillosos i desafectes. En El magisteri depurat a les illes Balears durant la Guerra Civil i la postguerra, Pere Josep Carrió Villalonga reconstrueix, a partir d’una recerca documental exhaustiva, els mecanismes administratius que van servir per a controlar i sancionar mestres i professors durant la Guerra Civil i la postguerra, i la tasca de les comissions depuradores durant el franquisme. Després d’anys de silenci, coneixem les causes de sanció i les conseqüències personals que afectaren els docents investigats: separació temporal o definitiva del servei, jubilació anticipada, presó i, fins i tot, pena de mort. Fonamental ha estat la consulta de l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears (Inca) i la Institució Natzaret (el Terreno, Palma).

El llibre repassa la situació del món educatiu en temps de la Segona República i de la Guerra Civil, la feina de les comissions de depuració i la repressió exercida sobre mestres, professors i personal administratiu. S’hi pot consultar una llista amb resums biogràfics, amb el plec de càrrecs pertinent i la proposta de sanció, notes sobre els docents depurats i una llista dels morts durant la Guerra Civil. Si bé l’autor se centra en els mestres d’ensenyament primari, també hi ha notícia de la Inspecció Educativa, dels professors d’institut, de l’Escola Normal, del Conservatori de Música i de l’Escola d’Arts i Oficis.

De les conclusions a les quals arriba l’autor al final del llibre, podem destacar que es tractà d’una acció plenament premeditada i planificada. Les sancions anaven des de l’amonestació fins a la separació del servei. Les causes principals de sanció eren per la seva afiliació a partits i sindicats d’esquerres, per catalanisme o per identitat sexual. Un cas singular és el dels inspectors, ja que van ser depurats la totalitat dels seus membres.

Carrió Villalonga (Palma, 1946) és mestre i llicenciat en Ciències de l’Educació. Exercí com a professor associat a la UIB, director d’escola i inspector. Fou cap del Departament d’Inspecció Educativa i president del Consell Escolar de les Illes Balears. Ha participat com a coautor a L’Escola Graduada de Palma: cent anys aprenent (2012), Les escoles de Palma en temps de la II República (2012) i Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República (2015). Com a autor, ha publicat El magisteri depurat a Palma a partir de la Guerra Civil (2022).

Aquest volum és el resultat d’una recerca més ampla i centrada en la repressió franquista sobre el col·lectiu docent.

Suscríbete para seguir leyendo