XXX

Una cadena de planxa galvanitzada amb el pom de fusta per buidar el dipòsit de l’excusat, un pitxer de plàstic, una botella de trinaranjus, dos poals de cisterna, una gafa de ferro per aguantar la canal, una escala de fusta, un homonet de plàstic amb el paracaigudes plegat, un calderó de ferro amb el cul podrit... Aquests són alguns dels moltíssims objectes que podem trobar dins l’alzinar que hi ha sota del mirador de s’Orengar, a baix dels espadats del castell d’Alaró. Sempre que pas per aquí, hi descobresc algun objecte interessant recobert de terra i fullaca i pens que s’està gestant feina per a l’arqueologia del futur. I record, també, els versos de La relíquia de Joan Alcover, «despulla podrida d’un món esbucat».

Què és el que fa que un objecte sigui categoritzat com a rebuig i que un altre sigui candidat d’hoste en una vitrina de museu? El temps és, sens dubte, un factor principal. Per dissuadir els brètols de gravar el seu nom en la pedra d’un monument, les penes econòmiques actuals són prou elevades. Però si el grafiti el feu, per exemple, un presoner francès al castell de Bellver (Vive Napoleon), llavors l’agressió és objecte d’estudi i, fins i tot, de protecció.

Un dels mèrits del museu és haver sabut retenir –a través d’objectes llavors quotidians– un món que, 50 anys després, ja ha finit. És ver que les sales que estotgen els tresors que Joan Llabrés Ramis TOR va saber organitzar al convent arenaler de la Porciúncula van molt més lluny, com les nodrides col·leccions de prehistòria, numismàtica, ceràmica... però els espais que ens conviden a fer el trànsit «de la vida rural al turisme» tenen un encant especial. La col·lecció etnològica és magnífica i el fil cronològic exposat és imprescindible. 1837: primer servei d’una línia marítima regular entre Palma i Barcelona. 1850: l’American Express Company crea els xecs de viatge. 1872: l’arxiduc Lluís Salvador s’instal·la a Mallorca. 1914: inauguració del primer hotel de s’Arenal (el Terminus). 1973: Creació del GOB. 2002: l’aeroport de Palma esdevé el primer del continent en trànsit internacional.

La primavera ja és aquí. Fa poc més de 800 anys que Francesc d’Assís escrigué el Càntic de les criatures. Fora, un trencapinyons escorxa una pinya i jo recuper la recomanació que em feu Maria Gómez Jaume, cantaire i mestra de cantaires, per escoltar el Mirror of perfection de Richard Blackford.

Suscríbete para seguir leyendo