Entre la lluna i el sol, la música

El 12 d’agost tendrem eclipsi solar, ben visible des de diferents indrets de Mallorca. Una trobada breu, exacta, en la qual la Lluna taparà els rajos solars.

Els eclipsis, més enllà de la mecànica celeste i la ciència de l’astronomia, tenen una lectura poètica, musical fins i tot: No era Pitàgores qui parlava del la música dels estels? I no fou també Pitàgores qui matematitzà les notes musicals a partir d’una corda tensada?

Des de la ciència, l’eclipsi és un esdeveniment fruit d’òrbites, ombres i càlculs; des de l’art, en canvi, és quelcom més: un poema sense paraules, com els de Joan Brossa, però tridimensional i a gran escala.

Molts són els moments musicals que han lloat aquestes dues bolles enormes; la Cançó de la Lluna de l’òpera Rusalka de Antonín Dvorak n’és un exemple i l’inici de Dafnis et Cloé de Maurice Ravel un altre, sobre el satèl·lit i l’astre de llum, respectivament.

També a La flauta màgica mozartiana es confronten aquests dos elements espacials. Sarastro marca la llum clar de la il·luminació i del saber, La reina de la nit, en canvi es mou entre les ombres, amb la lluna de fons.

Ara bé, amb l’eclipsi, aquests dos mons contrastants es troben, no en fusió sinó en una espècie de diàleg; breu, sí, però intens.

Suscríbete para seguir leyendo