Llepolies literàries

UN TSUNAMI DE LLIBRES.

Lectora dels mil i un sexes de l’esperit, avui, Sant Jordi, el dia de l’amor i del llibre, he pensat que faria una llista d’obres que valen l’alegria i que poden servir de brúixola per poder destriar un poc dins el bosc frondós i tot ple de novetats que t’ataquen per totes bandes. Anem per feina!

Carlota Gurt va guanyar el premi de Llibres Anagrama amb Els erms. Hi ha un soliloqui de dos personatges: na Ramona, que passa les festes de Nadal tota sola al parador del Pantà de Sau, i en Faust, el cap de la presa, que es troba entre una catàstrofe mediambiental i una crisi d’identitat. Una llengua fèrtil i sonora fa dialogar aquests dos personatges que viuen entre interrogants i solituds fondes.

Sales d’espera (Proa), de Neus Canyelles, són 17 contes curts fets amb aquesta cal·ligrafia senzilla i singularíssima, amb instants quotidians caçats al vol, d’aquesta escriptora que ens mostra diferents maneres de viure el temps en una societat descontrolada que va a tota. Personatges marginals, fetes socials difícils, encontres misteriosos, els metges del cap que hi diuen la seva. «La meva escriptura és una manera de veure el món com si no entenguessis res, és des d’aquesta posició que escric i visc», ens diu l’autora amb frescor.

Prometeu de mil maneres (Òmnium-Univers), de Carles Rebassa, va guanyar el premi Sant Jordi 2025-2026. El jurat va dir que mereixia el guardó per una novel·la amb un llenguatge viu que explica una teranyina de relacions marcades pel poder i el desig, complexes i enverinades. L’atmosfera fa presoners els personatges i els lectors. Els protagonistes tenen trets foscs i torturats que els aboquen a un fatalisme tràgic. La lletra de Rebassa és robusta, nerviosa i trescadora dins un català que conjuga l’oralitat i l’escriptura. Hi ha molts de personatges, per la qual cosa es pot dir que és un text coral com un trencaclosques que funciona ben llatí. Els grans temes clàssics: l’amor, la marginació, la carnalitat, la lluita de classes, el fracàs i la desesperació es viuen en una Palma que es converteix també en protagonista: una ciutat decadent en un temps subornable.

La llengua dels amics (Empúries), de Joan-Daniel Bezsonoff, és un llibre molt entretingut en què aquest escriptor, nord-català d’avantpassats russos i catalans, combina d’una forma memorialística assaig i records, històries familiars, erudició, lectures molt diverses, encontres, observacions personals i, amb tot aquest conjunt, fa una declaració d’amor al català de Catalunya Nord, en una situació fràgil per mor de l’imperialisme francès. Aquesta relació amorosa amb el català d’un escriptor que viu a Nils, a prop de Perpinyà, i que ha fet seva la llengua dels avis materns i dels amics esdevé una obra modesta i excepcional ben recomanable.

DOS CENTENARIS D’UNS HOMENOTS POETES: JOAN ALCOVER I BLAI BONET.

El 25 de febrer de 1926 moria a Palma Joan Alcover, que és un dels cims més alts de tots els temps de la poesia catalana. Ara n’ha aparegut un llibre magnífic, Poesies. Edició completa (Edicions 62), una valuosa edició crítica a càrrec del professor universitari i editor Ignasi Moreta. El volum conté els dos llibres de poesia en català d’Alcover, Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918), que, cinc anys abans de morir, va aplegar en el volum Poesies. Edició completa (1921), en què fixa, ordena i estructura tot el corpus alcoverià catalanesc. La feina acurada, rigorosa i sàvia d’Ignasi Moreta ha consistit a editar els texts d’Alcover i resseguir la circumstància de cadascun dels poemes. També en fa un comentari interpretatiu, en proposa una datació, en detalla l’esquema mètric i consigna en un aparat les variants de les edicions prèvies a 1921. Una edició admirable que farà bona companyia a tots els amadors d’Alcover.

Blai Bonet va néixer el 10 de desembre de 1926. Aquest centenari converteix l’any 2026 en una festa de publicacions i de texts, de recitals i d’espectacles blaibonetians. En recoman la Poesia completa (Edicions de 1984), a cura de Nicolau Dols i de Gabriel de la S. T. Sampol. Una novetat d’ara mateix són Els llibres perduts (Edicions de 1984), que inclou els poemaris inèdits Oh Calvary, Calvary (1962) i El jove (1971). I també hi ha reedicions de dos dels seus poemaris més significatius, L’Evangeli segons un de tants (1967) i Nova York (1991). I molt prest apareixerà la biografia literària Mite i pols de Blai Bonet (Eumo), a càrrec de Carles Rebassa. Record que també val l’alegria la novel·la Haceldama (Club Editor), amb postfaci de Nicolau Dols, que restitueix el text original sense passar per la censura, sobretot l’editorial, dels correctors principatins d’aquell temps que varen substituir «per mor de» per «per causa de», i varen baratar coça per guitza, mostrador per aparador, descuidat per abandonat i «una estona llarga» per «una bona estona». Dols diu clar i català: «És una obra d’art que funciona perfectament en la forma com va ser escrita. Hi he respectat els castellanismes flagrants. No he volgut sacrificar el material de la novel·la a l’estat actual de la normativa ni a les modes lingüístiques. Ho faig per respecte a l’autor, però també per respecte a la intel·ligència del lector». Un llibre imprescindible.

Els dies de l’Arcàdia (Escrits Passatemps), de Joan Serra Mercadal, un escriptor santamarier, és, segons l’autor, una novel·la girada cap al futur sense espai per a la indiferència i la manca de compromís.

Els protagonistes són individus connectats amb l’actualitat més quotidiana: un periodista itinerant amb una inseparable motxilla blava que és ben lleugera perquè no porta cap càrrega del passat; una jove actriu que no exerceix perquè el món ignora possibles escenaris per a ella. Coincideixen en un tren. A partir d’aquí defensen o assetgen les seves arcàdies fins a arribar a un final inesperat de la història que potser deixarà descol·locat el lector. Mentrestant, trobam barris amenaçats, delinqüents entranyables, joves ambiciosos, velles simpàtiques i xafarderes, magnats televisius sense escrúpols, repúbliques virtuals... Alguns transiten suposades arcàdies que en realitat són un infern. En definitiva, les solucions individuals es manifesten inviables en el món recreat per la novel·la, només l’esforç col·lectiu ofereix la possibilitat d’un futur esperançador. Un text que fa pensera i companyia!

Suscríbete para seguir leyendo