Una història amagada

Els docents de les Balears foren el col·lectiu professional que patí més durament la repressió durant la Guerra Civil

23 ABR 2026 7:45

La Nova Editorial Moll ha presentat, a la Biblioteca Guillem Cifre de Colonya (Pollença), Memòria d’una amnèsia, d’Antoni Janer, Francesca Palou ha introduït al llibre i l’autor. La docent (Lió, França, 1962) és professora de secundària de Ciències Socials i del Taller de Teatre des de 1987. Formació: postgrau en Estudis Escènics Aplicats a l’Ensenyament (UIB, 2003), professora de Llengua Catalana per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports (1991) i llicenciada en Filosofia i Lletres (Història de l’Art, UIB, 1986). Des dels 80 ha participat en nombrosos tallers de dansa contemporània i altres tècniques de treball corporal amb gent de reconegut prestigi: Bettina Truffat (dansa contemporània), Hisako Horikawa (dansa Butho), Simone de Vaal (dansa clàssica), i cursos de novel·la magna amb Leonardo Padura (...). També ha col·laborat en curts del seu marit, Pere March: Albencutx, Lo bon rei i Zu verkaufen. Finalment, és cunyada de l’artista-pintor Joan March (Pollença), que amb Ferran Pizà (Sa Pobla) i Tòfol Sastre (Muro) són els tres pintors que més m’han interessat.

Portada del llibre: 'Memòria d’una amnèsia' Antoni Janer / .

Janer (Sa Pobla, 1978) ha viscut a Sa Pobla (fins els 9 anys), Inca, Barcelona i Sineu (on resideix). És llicenciat en Filologia Clàssica (UIB) i en Ciències de la Informació per la UPF. És professor de secundària de Llatí i Grec. Col·labora a l’Ara Balears i a Sàpiens. També ha treballat per a IB3 Ràdio i en les publicacions Presència i El Temps. És autor dels llibres Grècia i el naixement de la democràcia, Roma i els fonaments del nostre món, Mitologia per a profans i La desfeta del paradís: Crònica sociològica del boom turístic a les Balears.

La bibliografia de Memòria d’una amnèsia està conformada per 104 títols. Podem subratllar dos: Diccionari vermell, de Llorenç Capellà, i La guerra civil a Mallorca, de Josep Massot i Muntaner. Janer, a la presentació, recorda l’historiador britànic Paul Preston, autor d’El holocausto español (2011), qui estima que durant la Guerra Civil prop de 200.000 persones foren assassinades. Després de la victòria franquista el 1939, altres 20.000 republicans foren executats. El 18 de juliol de 1936, Franco concedia una entrevista al Chicago Daily Tribune: «Nosaltres lluitem per Espanya. Ells lluiten contra Espanya. Estem disposats a seguir endavant a qualsevol preu». I el periodista li preguntà: «Això significa que haurà de matar mig Espanya?». La resposta fou: «Ho repetesc, a qualsevol preu».

Els afusellaven enmig del carrer, / al costat dels murs, sota les porxades. / A poc a poc sortien de les grans fosses comunes, / els poetes que mai no hem tingut, / els escriptors d’una Mallorca que mai no va néixer. (Miquel López Crespí)

Els docents de les Balears foren el col·lectiu professional que patí més durament la repressió durant la Guerra Civil. Una quinzena foren executats. La sanció més comuna fou la suspensió de feina i sou temporalment. Alguns, però, serien apartats per sempre de les aules. La política educativa del franquisme es basa en la famosa exclamació que el 12 d’octubre de 1936 proferí Millán Astray: «¡Abajo la inteligencia! ¡Viva la muerte!». El teixit industrial de principis del segle XX creà a les Balears un fort moviment obrer que quedà estroncat amb la Guerra Civil i ignorat per l’anomenada Transició (impunitat).

Un gran coneixedor de la història del moviment obrer és Albert Herranz (gendre del meu amic d’infantesa i adolescència Jaume Ordinas, històric militant del PSM). És membre del col·lectiu de recerca Els Oblidats. Lamenta que avui es tingui una idea distorsionada de la filosofia anarquista. Però molts moviments assemblearis com el feminisme i l’ecologisme beuen dels seus principis. Pollença, amb una forta vida associativa, fou un dels pobles més castigats per la repressió degut a la resistència que oferí en esclatar la guerra. Hi hagué 37 morts i un centenar d’empresonats.