XXIX

Fa devers quaranta anys, vaig comprar a Son Marroig el facsímil d’un opuscle titulat Veus d’origen àrab en la llengua de les Balears. Escrit en italià, fou publicat a Florència l’any 1901 per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. En la introducció d’aquest tresoret lingüístic, revisable, és clar, l’arxiduc conjectura que durant la conquesta catalana, els àrabs més rics haurien partit cap a l’Alger mentre que molts camperols i menestrals haurien quedat com a mà d’obra imprescindible, esclavitzada, d’uns primers invasors poc destres en el quefer diari.

D’aquesta manera, malgrat que les construccions d’aquell poble vençut anirien caient –pràcticament totes– una rere l’altra, la seva cultura s’aniria imbricant amb la dels vencedors. L’arxiduc, poliglota, savi i atent, detectava encara aquest mestissatge en la llengua de les illes, però també en la ceràmica, en les tonades de batre (cadència moresca en diu Joan Alcover a La Serra), en la manera de conrear el camp, en l’obtenció de l’oli a les tafones, en les fonts o, fins i tot, en les mides de la Mare de Déu que, segons diu, vendrien d’unes cintes que aquells posen a les reixes dels santuaris.

Una de les poques deixes arquitectòniques d’aquella cultura mallorquina que queden dempeus, potser la més rellevant, són els banys àrabs (hammam) de Can Serra. Els historiadors daten la construcció al voltant del segle XI. De fet, el Llibre del Repartiment cita fins a cinc instal·lacions d’aquest tipus a la Madina Mayurqa. També ens diuen, els entesos, que la diversitat de talles en la dotzena de capitells de marbre de la sala calenta, de cúpula argilosa semiesfèrica, podria indicar una reutilització de materials bizantins o, fins i tot, romans. La sort ha fet que la successió secular de famílies que han habitat aquests espais d’aigua els hagin respectat. Pels carrers de la Portella ja no hi corre el drac carnisser, però, a finals de març, encara perfumen l’aire les flors d’una llimonera al jardí de Can Fontirroig, vell testimoni d’aquest regne aquàtic.

Torna a ploure. Sota una fulla de trau, un busqueret s’estufa i s’espolsa el plugim que s’escola entra les plomes. Avui em vendrà de gust escoltar el Mahtaab, la sereníssima música per a setar del compositor iranià Hossein Alizâdeh. El 2014, li fou concedida l’alta distinció francesa de les arts, la Legió d’Honor, a la qual renuncià en protesta per les accions del govern gal contra el seu país.

Suscríbete para seguir leyendo