IDENTITAT

EL CEL ARRABASSAT.

Cada matí tenc una cita amb la bellesa del món. La literatura podria ser un cel de fulguracions, un teixit de múltiples llenguatges, una manera de fer girar els sabers sense fetitxizar-ne cap, un lloc de relleus, respostes, una cadena d’afinitats i de recomençaments a través del temps, un passeig, expedició en els passos d’un predecessor, la recerca de relíquies i de restes sensibles, terra de dol, de fragments escorxats, de replecs íntims, el somni ombrívol d’una fumera, cadena d’embrions argumentals, una acumulació d’objectes i de curiositats, d’anècdotes i citacions, una mescla de mots heterogenis...

El gust dels empelts, la recerca de l’harmonia en el desbarat, la preocupació per l’estil m’acompanyen com a signes del temps. Prepar la pàgina en què pugui néixer avui una veritat que sigui consoladora. La dolçor floreix per escletxes, entre parèntesis. M’aliment de qualitats sensibles, de sons de veu, de renous d’insectes, de perfums de fulles, d’olors d’interiors, dels accidents de la llum que formen un itinerari que em duu cap a paisatges de la memòria que havia oblidat i que m’inciten a l’escriptura com invenció inesperada. Un regir em deixa estormiat. Per no caure a l’abisme m’aferr a un bri d’herba fràgil que m’aguanta dins un trèmolo deliciós. La millor lectora és la lentitud.

El prat davant al finestra és una plana d’escrit perfecte, tot, tot és acolorit, tot vibra. Tot és viu, fins i tot la mort.

Cada dia ho esper tot.

L’ESCUMA DELS MOTS.

Un diumenge amb un vent tramuntaner fort, tempestuós i gelat sense ni una gota d’aigua. Una serra de Tramuntana enferinoada (millor dit, el puig Major i el Massanella plens de neu). Un viatge pel pla de Mallorca de Santa Maria del Camí a Manacor: camps verdíssims. Ha plogut molt aquesta temporada), camps estibats de margalides grogues (no els han llaurat), camps grocs de vinagrella (com m’agradava de petit rosegar les tiges de la vinagrella i engatar-me d’aquell gust àcid i deliciós), camps amb cases de l’avior envoltades de palmeres i possessions amb casals amb jardins tancats (encara en queden que no són agroturismes, ni alemanyes), camps amb turos i comellars que sempre m’enamoren.

El campanar gòtic de Nostra Senyora dels Dolors domina Manacor com una sageta cap al cel (al costat li fa front un gratacels del millor malt gust manacorí) i amb un tres i no res som a l’estació del tren.

La ciutat de la meva infantesa i adolescència sembla abandonada: carrers sense ni una ànima, plens de cotxes aparcats, cases tancades i un fred que tallà la pell com una fulleta d’afaitar.

Com a bon manacorí d’infantesa em perd i m’han de venir a rescatar l’amiga i cantant, na Joana Gomila, i l’amic actor, en Joan M. Artigues, per dur-me a la Institució Pública Antoni M. Alcover, on es fa el Segon Fòrum del Deliri organitzat per Suralita, amb la col·laboració de La Murga, en un projecte agermanat amb el Fòrum Indigestió. És una trobada de pensament compartit sobre Identitat i hi participen Marina Bril, Tomeu Adrover, Marta Sanxo, Joan M. Artigues, Aldana Areco, Emmi Finozzi, Jessica Campos, Marina Collado, Fatima Zahra, Cesc Mulet i un servidor. Hi ha un presentador per a cada participant que durant un minut ens dona el seu perfil. Cada participant té cinc minuts per explicar el seu rotllo. I si se passa en Carles Medina el talla amb música de saxo. Cada participant és glosat per les glosadores Alícia Olivares i M. M. Amengual.

Puc donar testimoniatge que va ser ben entretingut. Els participants eren joves i duien una mescla de passió, entusiasme i fervor que convertia els seus petits discursos en un manifest personal i intransferible. I hi havia una varietat de gèneres, de personalitats, de visions i de pensaments que es dibuixava un trencaclosques, una xarxa d’idees, de sensacions i, sobretot, de confessions que formaven un teixit ben engrescador. Medina amb el seu saxo afegia una interpretació musical singular a les paraules de cadascun dels protagonistes. I les dues glosadores feien una interpretació subjectiva, ritmada i amb la mètrica justa per donar color a l’espectacle. No em sent en cap ni en cor per fer cap mínim resum d’aquells fragments significants.

Us donaré un tast de la Llista-lletania inacabable d’Identitats que vaig llegir. Ah! El meu excel·lent presentador va ser l’amic i periodista Andreu Manresa, que va fer la seva comesa amb generositat i el temps exacte. 1-Identitat: No sé si m’estimaves, t’estimava. 2-Identitat: Has d’aprendre a embogir serenament. 3- Identitat: Estam en un estat de misèria catalanocultural i estam en guerra. 4-Identitat: Som sempre en el present. 5-Identitat: Vivim en una precarietat tan gran! 6-Companys si sabeu on dorm la lluna blanca / digueu-li que la vull / però no puc anar a estimar-la / que encara hi ha combat. 7-Identitat: Tal dia com ahir de 1485 fou executat a Barcelona, Pere Joan Sala, cabdill de les remences que encapçalà la segona guerra remença. Els remencers es negaven a pagar els censos senyorials. 8-Identitat: Alguna cosa que té la textura d’un secret, que tremola. 9-Identitat: L’èxtasi que ens aboca a l’ebrietat de la visió. 10-Identitat: Espasme de llum a la pell del món. 11-Identitat: Una rara avis del meu catàleg d’espècies en vies d’extinció. 11bis-Identitat: No trob habitacions lliures a l’hotel Abisme. 12-Identitat: Som l’oblit que serem. 13-Identitat: Vieillir, c’est chiant! 14-Identitat: Rebutjau els similars! 15-Identitat. La lectura no consisteix en fundar una veritat. 16-Identitat: Fa feredat pensar-hi. 17-Identitat: Més de 100 dies d’espera perquè el visitu l’especialista. 18-Per què posen micròfons als insectes? 19-Identitat: El tacte del cervell m’enamora una cosa de no dir. 20-Identitat: Agafau-me fort que em menjaré el món! 21-Identitat: Terraferida a punt de fer el quec, el bategot, morir. 22-Identitat: El pler és l’essència de l’humà i de l’orde de l’univers. 23-Identitat: la delícia dels matins a Telloc, la claror, la casa, el sol, les roses, el silenci, la música, el cafè, l’escriptura, la quietud insexual, l’absència d’agressions... 24-Identitat: L’olor de la meva infantesa santamariera sur-mer: les messes, la bassa, el figueral coll de dama, els espiadimonis, els jocs dels amics, l’aventura sense aturall.

Tot va ser com una festa de llenguatges humanals i de músiques celestes!!! Moltes de gràcies!

Suscríbete para seguir leyendo