Festejar és fer festa

Vet aquí el segon volum de Festes, tradicions i costums a Mallorca II, que, amb l’ull fix i esponerós de Miquel Riutort i la paraula adequada de Felip Munar, presentam celebracions, costums i tradicions que formen part del dia a dia nostrat i que esdevé un acte de memòria col·lectiva i de compromís amb el país. Les fotografies de Riutort capturen gestos, mirades i instants que sovint passen desapercebuts; són imatges que parlen sense necessitat de les paraules. Els textos de Munar posen context, veu i profunditat a allò que celebram i expliquen el perquè de cada festa i el sentit de cada costum. Recollir aquestes expressions és preservar una manera de ser: és deixar constància d’allò que som i d’on venim. Les festes construeixen comunitat i identitat i, sense memòria, el present queda buit: aquest tipus de reculls eviten l’oblit i ens ajuden a entendre el món amb arrels i continuïtat. Hi passegen els Tamborers de la Sala, Cases Santes, el Corpus a Pollença, Davallament a Esporles, Rubiols , Fira del Llonguet a es Pil·larí, sa Nit de sa Bubota s Santa Maria, Santa Rita, elaboració d’herbes, Sant Joan Pelós a Felanitx, Sant Pere a Palma, la Capta de Sant Marçal a Felanitx, Maria de Déu del Carme al Port d’Andratx, els Cavallets a Felanitx, Sant Roc a Alaró, Llits de la Mare de Déu, Cossiers de Montuïri, Fira del Glosat a Maria, Festa de sant Gaieta a Son Espanyolet a Palma, la Clavariessa, festes de la Vilanova a Esporles, Truc, la Beata a Santa Margalida, batalla de Moros i Cristians a Valldemossa, la Beata a Palma, Alei-alei a Capdepera, la Sibil·la, Sant Sebastià a Pollença, Any Nou Xinès, Ensaïmada de tallades, Xeremiers.

I és que una festa no és només un dia marcat al calendari ni una excusa per fer renou i divertir­se. És un batec col∙lectiu, un moment en què una comunitat s’atura per reconèixer allò que la fa única. La festa és expressió viva: cançons, danses, menjars, rituals i símbols que surten al carrer per recordar d’on venim. Encén el foc de la memòria i reforça els vincles entre veïns, entre joves i grans, entre el passat i el futur. Quan el poble es reuneix per celebrar, no només comparteix alegria, sinó que reafirma la seva identitat. Un costum, en canvi, és una pràctica quotidiana que, sense gaires escarafalls, esdevé fonament. Rentar la roba en un safareig, fer pa cada dissabte, dir «bon dia» a tothom que et trobes pel carrer, menjar crespells per Pasqua… Són gestos petits que, repetits al llarg del temps, van teixint la cultura. El costum no se celebra, es viu. Ens modela la manera de parlar, de vestir, de menjar, fins i tot de pensar. I en la seva discreció, sovint és el més difícil de conservar, perquè s’esvaeix quan ningú no el transmet. La tradició és el conjunt de festes, costums i creences que heretam. Però no és una peça de museu, sinó un llegat viu que es transforma amb cada generació. Mantenir una tradició no vol dir repetir­la exactament com abans, sinó saber adaptar­la sense trair­ne l’esperit. Quan una padrina ens ensenya a fer confitura com li va ensenyar la seva mare, quan un jove improvisa una glosa al bar del poble, quan tornam a sortir al carrer vestits de dimonis, la tradició es renova i continua bategant.

Festa, costum i tradició són tres formes de dir qui som. No són passat: són el pont entre el que érem i el que volem ser. En un món que canvia de pressa, mantenir vives aquestes expressions no és resistència nostàlgica, sinó un acte d’amor col∙lectiu. Ens ajuden a no perdre el nord, a saber d’on venim, i a trobar sentit en allò que compartim.

Mallorca no és només una destinació turística amb platges idíl∙liques i cales d’aigua turquesa. L’autèntica ànima de l’illa es troba en la seva gent, en les paraules que travessen generacions, en la dansa que repica damunt la terra i en les festes que, any rere any, tornen a encendre els pobles com si fossin focs ancestrals. Parlar de Mallorca és parlar d’un poble arrelat en el temps, que encara manté viva una cultura pròpia forjada a través de la pagesia, la religió, les llegendes i les formes de vida compartides.

Parlar de festa és parlar d’alegria, recordar sensacions, passions i experiències que ens aboquen a noves expectatives per albirar nous futurs. I també quan parlam de costums i tradicions, ens recorren el cervell i el cor ànsies i deliris, predileccions i desitjos que ens fan sentir vius i esponerosos, com si carregàssim cada porus del cos per expectorar energia i vida. Vet aquí l’objectiu d’aquest nou recul que hem transcorregut en Miquel Riutort i jo: un repàs a unes altres vivències que hem fet nostres perquè les hem viscudes i també sentides. Perquè la festa no pot ser aliena a les expectatives que ens hem anat construint a partir del que han viscut els nostres avantpassats i ens han regalat com a deixa.

La festa és, a Mallorca, molt més que oci: és una forma de viure, un acte de memòria col·lectiva i de resistència cultural. Perquè conforma també un costumari, unes tradicions que estalonen cada un dels actes que vivim. I el calendari tradicional mallorquí està íntimament lligat a la vida rural. Les festes solen seguir el ritme de la terra i del temps agrari: collites, sembrades, Pasqua i hivernada. I aquestes activitats no només tenen una funció alimentària o pràctica, sinó que són espais de transmissió oral, d’aprenentatge intergeneracional i de cohesió social. Les festivitats religioses conserven un fort arrelament. La Setmana Santa és viscuda amb intensitat i recolliment, amb processons solemnes en molts municipis. El Corpus Christi manté el simbolisme dels elements tradicionals, com els infants vestits d’àngels i les catifes de flors. La Mallorca tradicional conviu –no sempre fàcilment– amb una societat en canvi. L’expansió turística i la globalització han posat en risc moltes pràctiques locals. La uniformització cultural, el despoblament rural, del treball al camp volem dir, i la pèrdua de transmissió oral fan que molts costums quedin només com a recreacions folklòriques, però que així i tot es mantenen vius i cal conèixer-los, senzillament perquè són nostres.

Tanmateix, hi ha també una gran capacitat d’adaptació i resistència. Entitats culturals, escoles de música, glosadors joves i associacions de veïns treballen per mantenir viu aquest patrimoni. La festa evoluciona, però manté el seu batec: el d’un poble que es reconeix en els sons, les paraules i els gestos dels seus avantpassats. Celebrar la festa a Mallorca és celebrar la memòria, la terra i la identitat. És resistir l’oblit, mantenir la parla i fer comunitat. Mentre hi hagi una xeremia que soni, una glosa que es canti i un foc que s’encengui la nit de Sant Antoni, Mallorca continuarà recordant­se a si mateixa com allò que és: una illa amb ànima pròpia, feta de pedra, de vent i de paraula. I això és el que trobareu en cada mot i en cada fotografia d’aquest nou recull de Festes, costums i tradicions a Mallorca.

Suscríbete para seguir leyendo