Rellegir Turguénev

En una introducció que agraïm per l’erudició que posa de manifest Víctor Gallego, ens ressalta uns trets de l’obra i la vida de Ivan Turguénev que són molt útils per entendre la narració i aprofundir en uns perfils dels personatges:

«...del tiempo que no deja de fluir y ese sentimiento de pérdida constante e irremediable que vela de melancolia y tristeza todos los relatos».

«...cada uno de estos relatos parece un autobiografia miniada del propio Turguénev, de su pasión irracional por una sola mujer...».

A Yákov Pásinov, ens presenten dos homes, d’orígens molt diferents, que s’han conegut en l’adolescència i per als quals, el sentiment d’amistat, és present tota la vida; una constant, és l’amor a la literatura, entre els seus primers records estan els moments de lectura en veu alta de l’obra de Schiller, la vida els porta per trajectòries que s’allunyen i es troben de nou, quan assistim al darrer alè de Yakov Pásinkov, de nou estaran presents, Schiller, Lérmotov, Puskin, Gógol...

Els nostres protagonistes, en la joventut, en els moments de prendre decisions respecte a l’amor, moguts pel seu idealisme, són fidels a sentiments de lleialtat a una sola dona, coneixen a dues germanes Sofia i Varvara, tots dos s’enamoren de Sofia, Yakov Pásinkov, mantindrà el secret de la seva passió fins que ho declari moments abans d’expirar, Sofia farà un matrimoni desencertat amb un personatge del tot grotesc al costat del qual viurà resignadament, Varvara enamorada secretament de Pásinkov li serà fidel de per vida.

Persones d’esperit noble, que actuen sempre de manera ponderada, la literatura i la música els acompanyen... és com si Turguénev tingués present la seva pròpia vida, enamorat d’una dona, una artista, casada i a la que va ser fidel de per vida, com un etern personatge secundari.

Nosaltres gaudim de la placidesa, l’elegància, la perfecció literària, Turguénev ens porta sempre a una serena melancolia.

Suscríbete para seguir leyendo