D’allò sagrat

Ens ha interessat la proposta que l’antropòleg Patrick Banon (París, 1955) i l’il·lustrador Antoine Pateau fan a Los orígenes de lo sagrado. L’editorial (Errata Naturae) la presenta en un volum vistós, pulcrament editat, com «un assaig il·lustrat sobre la relació ancestral de l’ésser humà amb la naturalesa». S’hi fonamenten hipòtesis plausibles sobre la invenció d’allò sagrat i espiritual, «revelació d’una veritat oculta... la manifestació en la Terra de forces incontenibles i incomprensibles».

Banon és especialista en Ciències Religioses i Sistemes de Pensament. Sap que els humans sentim atàvicament un gran temor pels efectes dels fenòmens naturals sobre el medi en el qual els homínids hem viscut i vivim encara. Fenòmens que el configuren, que el poblen de vida o que en són el substrat. Fenòmens que ens meravellen alhora que ens causen paor. Dos sentiments que ens empetiteixen. O ens fan conscients de la nostra mesura real i de la nostra singularitat biològica. Potser la resposta (evolutiva?) del cervell humà a la simultània sensació de meravella i por ha estat crear (com?, quan?, per què?) allò sagrat amb explicacions simbòliques necessàries per a sobreviure.

El cervell humà necessita explicacions. Que d’aquestes n’hagi alçat i justificat teogonies, jerarquies, manaments, mites, dogmes i també bajanades i fins i tot crims, és una altra història. El llibre tracta de fer-nos veure com podria haver succeït gairebé passa a passa, cultura a cultura, la universalment difosa capacitat humana d’imaginar quin alè anima allò que no podem conèixer del tot encara i que ens manté sotmesos a les dinàmiques d’una naturalesa atzarosa.

Les espècies humanes descobriren lentament els ritmes del cel constel·lat, els camins fixats del sol, la lluna, els planetes i els estels, la força del vent –útil o terrible–, les presències enigmàtiques que habiten el bosc, els cicles del calendari, la realitat de la vida i de la mort, l’ús del foc (caigut del cel en forma de llamp?), la imprescindibilitat de l’aigua i la seva potència vivífica o destructora, les muntanyes com a lloc de residència dels déus... Com integrar sense raó científica tot això en un cervell imprevisible en el món animal? Com explicar-ho? Com passar-ho pel murmuri ritual, l’art parietal, el culte als morts, l’espera estacional, la previsió de la caça i les collites amb les quals podem alimentar el nostre grup, pel mite...? Les abundants, gairebé ingenuistes i molt escaients il·lustracions de Pateau assosseguen, conviden a la reflexió. Mostren, a més, manifestacions culturals d’arreu del món i dels temps.

Suscríbete para seguir leyendo