XXVIII

Fa algunes setmanes em vaig estrenar amb l’assistència a la representació completa d’una òpera de Richard Wagner. Per consell de l’amic wagnerià Pere Estelrich i Massutí, vaig aprofitar l’estrena també del Teatre Principal de Ciutat amb aquest autor que posava en cartell L’holandès errant. Una òpera primerenca perfecta per iniciar-se en el món de l’art total (en alemany, Gesamtkunstwerk). Aquest era el terme que el compositor alemany feia servir per descriure la seva concepció de l’òpera. Una creació en què havien de ser presents en igual mesura la música, el teatre i les arts plàstiques o visuals. Així, ell i altres autors divergien de les òperes fetes fins a aquell moment que supeditaven la resta d’arts al fet musical. Una tendència de la qual s’amaren encara les propostes actuals.

De qualque manera, el Modernisme begué d’aquesta filosofia i englobà en el disseny i construcció d’una casa totes les arts possibles: arquitectes, picapedrers, ferrers, ceramistes, vidriers, fusters, ebenistes, tapissers, jardiners, etcètera. L’edifici ja no és una divisió de l’espai on col·locar mobles i persones, sinó que és concebut com un tot orgànic. La dramatúrgia la posaran els seus habitants i la música els gramòfons que apareixeran durant la Belle Époque.

La sort de la conservació de l’edifici que avui visitam rau en la combinació de dos fets fonamentals: durant tres generacions, els seus propietaris -amb negocis a França- només hi romangueren durant curts i esparsos períodes de temps i, a més, no varen haver de menester vendre’l. D’aquesta manera, tal com me conta Antònia Maria Miró i Crespí, responsable del museu durant quinze anys, l’edifici solleric de Can Prunera arribà a l’any 2006 deteriorat però intacte, com una càpsula del temps que el seu promotor, Joan Magraner i Oliver, ens envià el 1911. De quatre plantes i jardí, el casal és d’una exuberància i calidesa encisadores. Deixau-me destacar dos elements: el mobiliari original i les catifes de trespol hidràulic obra de la firma catalana Escofet, restaurades de forma impecable pel campaner Gabriel Huguet i Ballester.

A la planta baixa, retallats en fusta sobre les vidrieres que donen accés al jardí, set estilitzats insectes filtren la llum. Entre el brancam del gran pi ver, un verderol refila freturós. Tal dia com avui de 1873 nasqué Max Reger. El bavarès compondria, un any després que acabassin les obres de Can Prunera, la Suite Romàntica per a orquestra op. 125.

Suscríbete para seguir leyendo