Relectures

No són les lectures el que realment ens marquen, són les relectures, el retorn a aquells llibres que són importants. Començar un llibre és una incògnita. Mai no saps què t’aportarà ni tan sols si seràs capaç de llegir-lo fins el final. De fet, iniciar un volum té quelcom d’aventura. Ara bé, el que realment deixa petjada és retornar a aquell llibre que vares acabar fa temps. La segona revisió és la que marca realment, la que et permet dir si hi ha petjada o no.

A les cartelleres hi havia fins fa poc la pel·lícula Hamnet, basada en una novel·la del mateix títol. Sembla ser que el film se’n portarà algun premi gran, de fet ja n’ha aconseguit algun. A mi, l’obra literària sobre la qual està agafada la història cinematogràfica no me va seduir al primer moment, de fet la vaig deixar a mig llegir. Mesos després, la meva filla em va suggerir que hi tornàs. I així va ser: en aquesta segona revisió vaig arribar al final, amb més o menys interès, però el mínim per saber com acabava aquesta història, trista, que té un dels més grans escriptors de tots els temps com a un dels protagonistes, Shakespeare.

Hi tornaré? Rellegiré el llibre un altre cop? No ho sé. No he vist la pel·lícula i tal vegada abans de fer-ho torni al text. Si l’acab serà senyal que no m’ha deixat indiferent.

He retornat a Quan la música ho és tot, escrit a quatre mans per Seiji Ozawa i Haruki Murakami. Per segona vegada he quedat encisat per un text meravellós, en el que la música es torna literatura. Segur que aquest retorn no serà el darrer. Un llibre que m’acompanyarà sempre.

Quan la música ho és tot

Seiji Ozawa i Haruki Murakami

Traducció de Albert Nolla

Univers

320 pàgines | 19,90 euros

Suscríbete para seguir leyendo