RITA GORR

Ahir mateix, 18 de febrer, hauria fet cent anys una de les grans dames del cant del segle XX, la mezzosoprano belga Rita Gorr, la veu de la profunditat vocal i de la musicalitat sense concessions.

Nascuda el 1926, es formà al Conservatori Reial de Brussel•les i debutà ben prest a La Monnaie, un dels teatre d’òpera europeus de referència. Aquest inici marcà una carrera meteòrica que la dugué als principals teatres del món. El seu nom quedà associat especialment al repertori wagnerià, amb interpretacions memorables al Festival de Bayreuth.

A més de ser gran com a Ortrud a Lohengerin, Venus a Tannhausser, Brangäne a Tristan und Isolda i Fricka de Die Walküre de Wagner, la seva veu brillà amb força com a Amneris a Aida i Dalila a Samson et Dalila, personatges que dotà de dramatisme; basta escoltar els enregistraments per a comprovar-ho.

Treballà sota la batuta de directors com Hans Knnapertsbusch, Georges Prétre, André Cluytens i compartí escenari amb les grans figures del seu temps, consolidant una trajectòria internacional que s’estengué durant dècades.

Va saber dosificar la carrera i al final va reorientar-la cantant papers de més caràcter, els que una veu madura pot fer sense problemes.

Recordau aquest nom, Rita Gorr, una veu irrepetible que, cent anys després del seu naixement, ja forma part de la història de l’òpera.

Suscríbete para seguir leyendo