La Renaixença a Mallorca i el segell xueta

En el marc de l’homenatge que l’Obra Cultural Balear va retre a Marià Aguiló, amb motiu del bicentenari del seu naixement, la historiadora Margalida Tomàs va presentar dues obres que contribueixen de manera notable a la recuperació i comprensió de figures molt rellevants de la cultura mallorquina del segle XIX i per extensió, de la cultura catalana d’aquest període: Escriptors xuetes del segle XIX. Vivències i actituds i Marià Aguiló i la llengua catalana (1840–1897).

El llibre sobre els escriptors xuetes del segle XIX, editat per Lleonard Muntaner, està concebut com una recopilació de sis estudis publicats entre 2005 i 2021, sobre diversos intel•lectuals mallorquins de condició xueta i demostra com aquest col•lectiu, que patia els efectes d’una marginació marcada per l’estigma religiós i social, va esdevenir un motor d’activitat literària i cultural en la Mallorca de la Renaixença. Entre els protagonistes que apareixen en aquest recull hi ha Tomàs Aguiló i Forteza, Marià Aguiló i Fuster, Guillem Forteza i Valentí, Jeroni Forteza i Valentí, Tomàs Forteza i Cortès, Josep Tarongí i Cortès i Ramon Picó i Campamar. Tot i que a primera vista les obres d’aquests autors podrien semblar homogènies per l’origen compartit, Tomàs mostra amb precisió que les seves trajectòries vitals i artístiques varen ser molt diverses, especialment pel que fa a l’ús de la llengua, la recepció social de les seves aportacions i la resposta al problema identitari xueta, oferint al lector un retrat complex i matisat d’una generació que es debat entre les exigències culturals del seu temps i els condicionants socials propis de la seva comunitat.

Per si el prestigi de la historiadora Margalida Tomàs no fos garantia suficient per acostar-se a aquesta obra amb delit, les lloances i els comentaris elogiosos que en feren dos dels millors especialistes que tenim a Mallorca en literatura del segle XIX, els professors Damià Pons i Joan Mas, són un gran estímul per acostar-nos-hi amb curiositat i interès. Hi trobareu, a partir de les relacions epistolars entre alguns dels intel•lectuals esmentats, visions diferents sobre el problema xueta, la reivindicació de la cultura com a antídot contra l’odi i l’estigmatització i, sobretot, una aproximació acurada de les seves aportacions culturals, literàries i els seus plantejaments sobre l’ús de la llengua catalana. Especialment interessant, però això és una apreciació merament subjectiva, és el capítol dedicat al poema L’adeu del jueu de Ramon Picó i Campamar, a través del qual podem seguir el procés de revisió al qual va ser sotmès.

Per altra banda, Marià Aguiló i la llengua catalana (1840–1897), publicat per la Reial Acadèmia de Bones Lletres, planteja una biografia lingüística i cultural d’Aguiló, figura central de la Renaixença i promotor cabdal de la llengua catalana. L’obra traspassa el gènere de la biografia convencional per posar l’èmfasi en el vincle profund de l’autor amb la vitalitat i dignificació del català en un moment de renovació i represa culturals. Tomàs combina amb rigor la recerca documental amb una mirada crítica que evita idealitzacions estèrils. En el cas d’Aguiló, es destaca la seva obra com a poeta, erudit i col•leccionista de materials lingüístics que més tard alimentarien projectes fonamentals com el Diccionari Aguiló i altres publicacions centrals de la filologia catalana. Aquest enfocament lingüístic complementa l’obra dels estudis literaris i històrics ja existents, enriquint la comprensió del catalanisme cultural del segle XIX.

En conjunt, ambdues obres constitueixen una aportació valuosíssima per entendre com es va configurar la literatura catalana moderna al marge de les narratives hegemòniques. La combinació d’un estudi col•lectiu sobre escriptors xuetes amb una monografia centrada en una figura cabdal, com va ser Marià Aguiló, permet al lector, especialment al lector no especialitzat, veure el segle XIX mallorquí i català amb més profunditat i complexitat; tant des de la perspectiva social (els escriptors xuetes) com des de la lingüística i cultural (l’obra d’Aguiló). Però sobretot, hi trobareu unes obres que permeten sentir la veu dels protagonistes, un efecte viu i sincer que aconsegueix l’autora gràcies a la minuciosa tasca de revisió dels textos epistolars que ha analitzat. Tomàs ofereix un treball que és alhora rigorós, documentat i accessible, que aporta bon material al llegat de la literatura catalana i contribueix al reconeixement de figures que mereixien uns estudis actualitzats.

Suscríbete para seguir leyendo