Música vista

És curiós com encara ara algunes persones comenten que hi ha poca activitat cultural i, en concret, musical a Mallorca. Són persones que mai no he vist a concerts ni a conferències. Persones que per peresa o per manca d’interès no van mai enlloc, ara bé, se les donen de cultes. Aquesta és una de les seves sentències: «A Mallorca es fan poques coses, en canvi quan vaig a Barcelona o a Londres, sempre tenc on triar».

Idò bé, cap de les dues parts de l’afirmació és certa. Ni a Mallorca es fan poques coses ni només a les grans capitals es pot triar.

A ca nostra cada dia tenim ofertes múltiples de tot tipus, que fan que pràcticament sempre hagis de prioritzar on anar. Que si un espectacle de dansa, que si una xerrada sobre tal o qual tema, que si un taller, que si un concert de cambra o coral... en una paraula, triar és el verb que hem de conjugar sovint.

I si ens referim només al món de la música, una mica el que tenc més a prop, si no és la Simfònica que ha programat alguna sessió és una de les altres orquestres que es mouen per aquests indrets. O quan no hi ha res a l’Auditòrium, hi ha cosa al Conservatori o a alguna altra escola de música de la capital o d’algun poble. I per no parlar dels teatres o les esglésies, que tenen un moviment constant.

I una cosa més: La qualitat del que s’ofereix està per sobre de la mitjana de la d’altres indrets. Mirau només aquesta setmana: tenim a Mallorca un recital de piano i violí a través de la pintura, The Best of soul, un concert coral de Música Romàntica i un altre més dedica a la polifonia, l’organista Winfried Böning, comença un Festival dedicat Bach, un de duos...

En una paraula, qui no va a un acte és perquè no vol. I sense cap problema, cadascú és propietari de les seves decisions i gustos. Ara bé, el que no puc tolerar és que aquestes persones que no surten mai es queixin de la manca d’oferta. Excuses de mal pagador.

Suscríbete para seguir leyendo