Art complet a Barcelona

Art total es el qualificatiu que Wagner aplicava a l’òpera, i d’òpera va aquesta columna, de la producció de Tristan und Isolde que el Liceu de Barcelona presenta aquest gener, amb una Isolda d’antologia, Lisa Davidsen que a Mallorca vàrem poder escoltar el 2019 en un concert de temporada de la Simfònica i quan la soprano nòrdica encara no era la figura mítica en la qual s’ha convertit en només sis anys.

De Palma a Bayreuth amb Elisabeth de Tannhäuser primer i Sieglinde de Die Walküre, per ara estrenar-se com a una gran, Isolda a Barcelona. Pel que fa a la resta del repartiment, tots per sobre del notable, amb Tomasz Konieczny destacant com a Kurwenal.

L’escenografia d’aquest títol wagnerià del Liceu és sòbria, amb molt pocs elements sobre l’escenari, però suficients i ben manejats. És en la il·luminació on la posada esdevé poesia. L’Orquestra, immensa a les ordres de Susanna Mälkki.

I seguim amb el Ballet Estatal de Hessen en el Mercat de les flors, a Barcelona. Na Ramona Pérez, col·laboradora de Bellver m’envia aquest text: La primera coreografia, dos cossos, música de Ravi Shankar, una bellesa que ens trasbalsa; a la segona pren protagonisme el silenci, cinc dones porten a compartir emocions, sublim; la tercera, acull a l’escenari vint veus del Cor de Cambra del Palau de la Música i cinc ballarins; instants en els quals els cossos ens remeten a conjunts escultòrics, veus i moviment, en harmonia perfecta. Moments que quedaran registrats a la memòria.

Suscríbete para seguir leyendo