Reivindicació dels boscos del Pla de Mallorca

L’enorme experiència acumulada en la vida de professional de Gabriel Vicens: professor de biologia i geologia i de llenguatge científic, autor, gestor cultural i polític, l’ha abocada en aquest llibre en el que mostra el patrimoni natural del centre de l’illa de Mallorca, el qual moltes vegades ha estat poc considerat pels naturalistes degut a l’impacte de la Serra de Tramuntana i la del Litoral que ofereixen ecosistemes molt espectaculars amb gran riquesa d’organismes exclusius i endèmics que li confereixen gran personalitat. Front això, el Pla és com a més casolà, de més fàcil accés, més fet a la mida humana que l’ha usat i transformat al seu aire i l’ha convertir en un estricte paisatge rural i agrícola en que el seu ús i explotació fa ben patent la seva interacció aquesta interacció humana.

El llibre està molt ben escrit, Biel Vicens té una prosa fluïda que facilita molt la lectura i comprensió del text. Es nota la mà didàctica del professor acostumat a fer-se entendre pels seus alumnes. En el pròleg trobam una interessant reflexió escrita per Climent Picornell en sobre els canvis dràstics que està sofrint el Pla: de paisatge pagès a no sabem exactament que ens espera en un futur que ja és present. El llibre es pot dividir en tres parts, uns capítols introductoris sobre la presència, extensió i tipus de boscos (o boscs, com prefereix l’autor) a cada municipi del Pla i sobre els diversos usos tradicionals de les plantes. El gruix del llibre dedicats a comentar la vegetació, concretada en la presentació de les plantes més característiques. I un capítol final dedicat a considerar tots els factors que marquen el futur d’aquesta comarca. Es completa amb un glossari de termes botànics, índexs dels noms científics i populars de les plantes i una bibliografia bàsica ben escollida. El text va acompanyat de fotografies en color de les plantes comentades que fan molt fàcil la seva identificació. El llibre es pot usar, fins i tot, com una guia de camp.

La presentació de les plantes s’ha ordenat presentant les característiques que puguin cridar més l’atenció i siguin fàcilment identificables: forma, alçada, tipus de fulles, flors o fruits, presència d’espines, aromes o usos molt coneguts. Es comenta el nom científic de cada planta i el seu significat, aspecte interessant perquè els coneixements actuals de llatí són més bé escassos. El nom científic es compon de dues paraules, la primera és com un nom propi, la segona com un llinatge que sol indicar un aspecte destacat de la planta, Rosa sempervirens, per exemple, rosa sempre verda. Es donen els diversos noms vulgars de cada planta, gavarrera, el vulgar de la Rosa citada. Crida l’atenció que unes tenen diversos noms vulgars i d’altres just un. Es citen els usos de cada planta que són molts i segurament sorprendran al lector i ens fan reflexionar sobre la quantitat de coneixements que es poden perdre definitivament si segueix el creixent urbanisme i allunyament del món rural.

Suscríbete para seguir leyendo