¿Per què es cremen els boscos?

L’estiu passat els incendis forestals han estat d’una contundència molt forta, fins a tres-centes mil hectàrees cremades als nord-oest i oest de la Península, afectant a diverses comunitats autònomes i també al Portugal fronterer. Un bon moment per llegir aquest llibre del professor Oria de Rueda que des de la Universitat de Valladolid en la seva seu de Palència ha viscut de molt prop i amb molta preocupació aquests incendis. El llibre posa l’èmfasi de la seva discussió sobre la conservació de diferents boscos peninsulars amb unes quantes referències als boscos mallorquins seguint les pautes de l’ús tradicional que se’n ha fet al llarg dels segles i que ara, dissortadament estan molt en desús i són una de les causes del incendis que cada estiu cremen els boscos.

El llibre dedica els primers capítols a una revisió històrica dels usos tradicionals dels boscos des d’un punt de vista holístic de relació entre flora, fauna, història natural, clima i espècie humana considerada com un element més de l’ambient natural, però que ha tengut i té una especial importància en la transformació i evolució de les comunitats naturals. L’autor es mostra especialment crític en les actuacions fetes durant el segle XIX pels polítics liberals. Les desamortitzacions de Mendizábal varen afectar als béns de l’església, però en anys successius varen afectar a confraries, diverses organitzacions o a les propietats comunals dels pobles, essent especialment perjudicials per les comunitats religioses, els municipis i els pagesos pobres que es varen veure exclosos de l’explotació de béns comunals. En canvi, varen beneficiar a les classes benestants que varen poder acumular grana extensions de territori. Aquestes accions perseguien millorar i augmentar l’explotació dels boscos per aconseguir un major rendiment econòmic, però els resultats varen ser una degradació constant dels boscos que varen veure com es tallaven els arbres per afavorir un gran canvi social. Els boscos de teix i boix de la Serra de Tramuntana patiren aquestes conseqüències. Els usos tradicionals dels boscos es veren afectat. Es va aniquilar una associació tan notable com la Mesta que regulava l’activitat de la transhumància. Aquesta manera de transformar l’explotació dels boscos era compartida per altres països com França i Alemanya que s’han vist en situacions similars. En contrast, es va crear en el mateix segle XIX l’escola d’enginyers de monts que des de l’inici va mostrar una actitud conservadora dels béns naturals.

Un capítol que es llegeix amb nostàlgia és el dedicat a l’enorme diversitat d’aliments que s’extreien del bosc i que han quedat en desús per ignorància i per al vida urbana que ens allunya de la natura. Hi ha una munió d’herbes, fulles, fruits, rizomes, bolets i animals: cargols, ocells, caça. que abans eren una part important de la dieta.

Els darrers capítols del llibre es dediquen la gestió necessària a fer a les diverses comunitats vegetals per treure’n profit i evitar la seva degradació. No es tracta de deixar la naturalesa completament lliure, sinó que s’ha d’intervenir. Ja no existeixen, per exemple, les grans guardes d’herbívors que controlaven de manera natural el creixement de les plantes, les menjàvem o les aclarien al seu pas, com no existeixen els usos de fer carbó, calç o engreixar animals al bosc, sinó que, tornant al tema dels grans incendis forestals s’ha de substituir aquelles accions per una gestió adequada que eviti els trists espectacles d’aquest estiu.

Suscríbete para seguir leyendo