Wild is the Wind

Dissabte passat, 8 de gener, es cumpliren deu anys de la mort de David Bowie, pocs dies després que l’artista inclassificable publicàs el seu darrer disc, The Gouster, enregistrat dècades abans.

Bowie no era només un artista: era un mirall en el qual s’hi miraven les mil i una tendències de la seva època.

He llegit que el música eclèctic va mantenir una relació estreta amb una altra gran del seu temps, Nina Simone, pianista, compositora, cantant, defensora dels drets, militant feminista i admiradora de Bach.

Simone i Bowie es conegueren als anys setanta, quan ella s’enfrontava a una indústria, la musical, que no l’havia volgut admetre i ell es mostrava a través de múltiples cares i estils. Tots dos varen connectar tot d’una, ja que veren les enormes possibilitats un de l’altre. Entre ambdós s’establí una relació més enllà de la musical: la de la complicitat, el suport i el respecte. No hi havia egos entre ells, sinó estimació.

Mai no enregistraren cap tema junts, però sí que Bowie versionà el tema Wild is the wind d’Alex North i que Simone havia fet famós.

Suscríbete para seguir leyendo