Recordem Agatha Christie

Crime writer Agatha Christie dies així anunciava la BBC el dotze de gener de 1976 la mort de la novel·lista més popular del món: Agatha Christie, tenia vuitanta-cinc anys.

Aquest gener, en concret el passat dia 12, va fer cinquanta anys de la mort de qui fou anomenada «Reina del Crim», s’estima que dels seus llibres traduïts a més de cent idiomes, se n’han venut més de dos bilions de còpies, superada només per la Bíblia i Shakespeare. Christie és l’escriptora britànica de novel·la detectivesca més important i innovadora i amb molta probabilitat la precursora de l’ara anomenat «cozy crime».

A les seves novel·les no amagava informació al lector perquè volia que s’impliqués i intentés resoldre el crim, volia que fes de Poirot o Miss Marple, els seus dos famosos detectius. Aquest 2026 farà cent anys de la publicació de L’assassinat de Roger Ackroyd, la tercera novel·la de Poirot i també en farà cinquanta del darrer cas de Miss Marple

{"anchor-link":true}

, publicat l’octubre de 1976, després de la mort de l’autora.

La seva primera novel·la de misteri fou

{"anchor-link":true}

, escrita el 1916 durant la Primera Guerra Mundial i on apareix per primera vegada Poirot, es va publicar el 1920 als Estats Units i el 1921 al Regne Unit; el suplement literari del diari

{"anchor-link":true}

digué: L’únic defecte d’aquesta història és que és gairebé massa enginyosa.

Agatha Christie escrigué setanta-sis novel·les policíaques, alguns contes, sis novel·les romàntiques utilitzant el pseudònim de Mary Westmacott, dues autobiografies i més de vint obres de teatre la més famosa és La Ratera que ja du 30.000 representacions i continua en cartell al St Martin’s Theatre de Londres.

La vida d’Agatha Christie no estigué exempta d’aventures, el 1914 es casà amb Archibald Christie, coronel de la Royal Flying Corps amb qui tingué una filla Rosamund. Durant la guerra, mentre el seu marit era fora, ella treballà de voluntària en un hospital i en una farmàcia, on s’interessà per la toxicologia, així fou com aprengué sobre diversos tipus de verins i les seves conseqüències, fet que li fou de gran utilitat en les seves novel·les. El 1926, després d’assabentar-se de la infidelitat del seu marit i de la seva demanda de divorci, desaparegué durant onze dies, la qual cosa provocà una gran alarma, quan la trobaren en un hotel digué que havia patit un atac d’amnèsia, encara ara es discuteix si fou real o un truc publicitari. El 1928 es divorcià i viatjà d’Istanbul a Bagdad a bord de l’Orient Express, aquesta experiència li serví per escriure Assassinat a L’Orient Express. El 1930 durant un viatge a l’Iraq conegué Max Mallowan, un arqueòleg catorze anys més jove que ella i que es convertí en el seu segon marit, l’acompanyà en els seus viatges i expedicions al Pròxim Orient, d’ells en tragué molta inspiració i informació per ambientar algunes de les seves novel·les. El 1946 publicà un llibre titulat «Ven y dime cómo vives», el testimoni escrit de diverses temporades d’excavacions arqueològiques a Síria i Iraq, Christie el justificà dient que era per respondre a totes les preguntes que sovint li feien sobre la vida que duia quan marxava a les expedicions del seu home. Realment, és un llibre curiós i interessant, totalment diferent del que ens té acostumats aquesta escriptora, ella mateixa diu a la introducció ‘... és un petit llibre ple de coses quotidianes que passen cada dia...’. Max Mallowan l’acompanyà a ella fins al dia de la seva mort l’any 1976.

Agatha Christie va voltar i viatjar molt, entre el 1930 i el 1933, no se sap amb exactitud quan tinguérem l’honor de tenir-la hostatjada a Pollença, millor dit al Port de Pollença i segons se sap s’allotjà a l’hotel l’Illa d’Or, aquesta visita inspirà la novel·la Problema a Pollença, publicada en anglès el 1939, la versió espanyola no es publicà fins al 1959, és una col·lecció d’històries curtes, una d’elles ambientada al Port de Pollença durant els anys trenta, aleshores un lloc idíl·lic amb alguns petits hotels, on la famosa escriptora trobà altres visitants britànics i del que quedà enamorada. Segons sembla tornà a venir a Mallorca després de la guerra civil.

El 1971 li fou concedit el títol de Dama de l’Imperi Britànic (DBE).

Per commemorar el cinquantenari de la mort d’Agatha Christie la British Library ha anunciat que el trenta d’octubre inaugurarà una gran exposició sobre la seva vida i obra on es trobaran objectes personals mai exposats, de gran rellevància per endinsar-nos en el seu procés creatiu, en els seus viatges i en els seus amplis interessos entre els quals hi ha l’arqueologia i la farmacologia. No només coneixerem els orígens dels seus icònics personatges, Poirot i Miss Marple sinó que també es podrà escoltar la seva veu a través dels enregistraments que feia en el seu dictàfon. L’exposició romandrà oberta fins al juny del 2027. Temps més que suficient per planificar una visita a l’exposició i una passejada per Londres.

Per altra banda, el quinze de gener Netflix estrenarà una mini sèrie basada en una de les seves novel·les {"anchor-link":true}s, només tres episodis amb un bon repartiment d’actors entre d’altres, Helena Bonham-Carter i Morgan Freeman. En una mansió de camp anglesa se celebra una festa que, com era d’esperar, acaba amb un crim i on set rellotges en són una part important.

Suscríbete para seguir leyendo