La memòria històrica de Baltasar Samper Marquès

Amb el títol La mort i la vida de Baltasar Samper 1888-1966 l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Diputació de Barcelona ha publicat un important llibre del que és l’autor Amadeu Corbera Jaume, professor del Conservatori Superior de Música de Palma.

L’obra presenta la recerca realitzada durant gairebé 10 anys de la que va sorgir la tesi doctoral Baltasar Samper. Entre dues aigües l’art i el compromís, presentada i defensada a la UIB EL 2023 i que va obtenir el premi Rafel Patxot i Jubert de l’IEC l’any 2023. El llibre recull gairebé tota la recerca inclosa a la tesi doctoral.

Resulta interessant el paral·lelisme entre les vides de Samper i Patxot, en el món de la cultura, el catalanisme i de la vida als exilis.

La gran recerca realitzada inclou la consulta exhaustiva de premsa escrita, d’arxius, de materials audiovisuals, de testimonis orals de Catalunya, Mèxic, Mallorca i Madrid. A destacar la consulta d’interessants correspondències sobretot en el terreny cultural i també de resistència.

La vida de Samper entre Mallorca i Catalunya fins gairebé el final de la guerra civil i les dues etapes del seu exili, primer a l’Estat francès entre 1939 i 1942 i després a Mèxic fins a la seva mort el 1966 presenta una intensa vida professional, la seva vida personal, les seves tasques periodístiques sobretot com a crític musical, el seu destacat paper en el món de la música des de múltiples aspectes, pianista, compositor, director d’orquestra i etnomusicòleg del Cançoner Popular, i el seu compromís cívic i polític en defensa del republicanisme i de la identitat nacional.

Tots aquests aspectes són tractats exhaustivament i podem treure importants conclusions i a la vegada ens permeten plantejar hipòtesis per a noves recerques, però sobretot ens permeten fer un exercici profund de memòria històrica. L’autor ens presenta com a punt de partida una completa cronologia que ens permet tenir una panoràmica de tota l’etapa que inclou la restauració monàrquica d’Alfons XIII, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial a l’Estat francès i l’Estat mexicà a l’etapa del president Cárdenas.

La seva producció musicològica, en general, és considerada com a una de les més importants dels Països Catalans en gran part del segle XX.

A la vegada al llibre ens presenta un inventari de les obres del compositor que ens permet concebre la immensitat de la seva producció i la seva varietat. En aquesta extensa relació hi trobam des de les obres més conegudes en general d’un to que de vegades s’ha qualificat de folkloritzant a obres inèdites o escassament conegudes. És aquí on hem de ressaltar l’evolució de la seva producció musical i les relacions amb compositors, estils i percepcions.

Un aspecte a destacar és la relació del músic amb el seu company el músic mallorquí Joan Maria Thomàs en el terreny de la producció musical i la seva transferència a la societat. Aquesta relació es va mantenir durant l’etapa de la dictadura, pràcticament l’única que mantenia amb Mallorca en aquells moments. En canvi, contrasta amb les relacions mantingudes amb Pau Casals tant a l’exili a l’Estat francès com a l’exili mexicà.

La recepció de la seva obra a Mallorca ha estat relativament escassa durant la dictadura i en posterioritat s’han fet en alguns moments esforços per donar-la a conèixer. A destacar la tasca realitzada pel departament de cultura del Consell de Mallorca a la legislatura 1995-1999 en la que es va fer un programa de difusió dels compositors mallorquins. En aquest sentit es poden ressaltar els darrers discs publicats ja en el segle XXI i alguns concerts recents. A l’hora de plantejar com a objectiu la transferència de coneixements sobre Samper i la seva obra, avui en dia, es poden plantejar molts camps d’actuació que inclou l’ensenyament en els diversos graus i nivells, la producció audiovisual i la programació de concerts.

El detallat anàlisi que es fa de la tasca periodística com a crític musical en el diari La Publicitat dels anys trenta ens presenta molts matisos en el camp de la musicologia i del periodisme cultural. Ens mostra la importància d’aquest.

El seu compromís cívic i polític el va dur a participar activament, sobretot a les dues etapes de l’exili, en l’entramat associatiu del catalanisme. Els seus plantejaments ideològics eren prou ferms en aquest sentit i va aconseguir resoldre moltes de les dificultats tant personals com dels col·lectius d’exiliats. A l’Estat francès la seva relació amb els col·lectius d’exiliats catalans va ser intensa fins el trasllat a Mèxic on es va involucrar també en l’organització d’activitats culturals i polítiques amb el moviment i entramat cívic de l’exili.

A destacar que amb el temps la memòria de Samper es va anar diluint. En aquest sentit és significativa la troballa que fa Amadeu Corbera Jaume de la seva tomba a Mèxic a una de les darreres visites de recerca que va fer.

El llibre que comentam i que va ser presentat a Palma a la llibreria Quart Creixent i anteriorment a Barcelona és un ampli volum de més de dues-centes pàgines dins una col·lecció de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona de tipus acadèmic. L’autor ens presenta una narrativa àgil que permet que un llibre de característiques d’alta cultura pugui ser llegit amb facilitat.

Suscríbete para seguir leyendo