Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Passes de museu

XXII

Seria difícil trobar algun redol familiar a Mallorca que no tengui emigrants quatre o cinc generacions més amunt. Anades i vengudes

XXII | JLPL

XXII | JLPL

Nadia Boulanger fou una pedagoga musical, directora d’orquestra i compositora francesa que incidí en el camí d’alguns dels millors músics del s. XX (Copland, Piazzolla, Bernstein, Glass, etc.). Una de les seves recomanacions habituals era la de «cerqui els seus orígens». Quasi res. Qui som? En el nostre entorn, els documents d’una certa importància ens assignen un nom i dos llinatges. A partir dels llinatges podem estirar els fils d’allò que anomenam arbre genealògic. Però també ho podem fer, d’una manera més global, llegint història. Som hereus d’una cultura catalana encara viva i present arreu. Una cultura modelada per 800 anys d’aïllament (territorialment parlant) i empentes castellanes. Però, i abans? Àrabs, bizantins, romans, talaiòtics, eurasiàtics... africans. És a dir, immigrants. I a l’inrevés: seria difícil trobar algun redol familiar a Mallorca que no tengui emigrants quatre o cinc generacions més amunt. Anades i vengudes.

Sembla que els primers pobladors de la nostra illa podrien haver arribat procedents de la costa nord de la península fa poc menys de 5000 anys. El món de la cultura talaiòtica a Mallorca estotja algunes claus importants en els poblats montuïrers com el de Son Fornés o el de Sabor. Les excavacions dutes a terme a Son Fornés per un equip d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona han anat donant fruits i se’ns presenten de manera ordenada i comparada al Museu Arqueològic ubicat a la part alta del poble, el molí des Fraret. Aquest museu centralitza tota la feina de camp i de laboratori i es cuida de la conservació i restauració del poblat.

A partir de les troballes arqueològiques (aixovars, ceràmica, collarets, restes humanes, etc.), el discurs museogràfic planteja hipòtesis molt interessants sobre les relacions de poder que podien donar-se en aquelles societats, des d’una supervivència autosuficient basada en unitats familiars solidàries fins a l’aparició de castes privilegiades que exercien el seu poder sobre els habitants més desvalguts. La tasca educativa del museu és un dels seus eixos importants i, després de 50 anys de feina, espera poder fer el pas definitiu per ubicar-se a les cases de la possessió, just a la vora del jaciment.

Sobre el gran lledoner de la necròpolis contemporània, una milana sobrevola l’espai. A casa, escolt la Fantasia variada per a piano i orquestra de Nadia Boulanger, una obra plena de força i sensibilitat que no fou publicada fins fa tres anys, 110 anys després de la seva composició.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents