Temps de Dickens

Arriben els carrers banyats i les galtes tibants per l’oratge fred, el solstici d’hivern és a tocar de la mà i els pensaments es topen amb una bifurcació ben marcada. Per un costat, el camí de la tradició més primigènia, arrelada a la natura, als arbres que es van despullant, als matins de gelada i als ametllers, pocs, que breguen per aconseguir força i, un cop més, treure aquelles flors blanques, oloroses i tan característiques dels hiverns a Mallorca. La tradició celta de celebrar el solstici de l’estació del fred amb la il·lusió renovada de vèncer un cop més les ombres.

Per altra banda, el camí de les festes més nostrades, de les històries de Dickens i els fantasmes dels Nadals passats i futurs, perquè els del present no cal ni imaginar-se’ls, que campen sols. És el temps per pensar amb els menys afavorits, potser, amb les teulades familiars, emotives, però amb l’imprescindible per complir amb l’expedient sense carregar-se l’ínfim pressupost que queda després de pagar un de tants lloguers, que han pujat com el blanc de l’ou quan el bats amb força. Gent que dorm al carrer o que torna al braser de carbonissa per no deixar-ho tot rere la factura elèctrica.

Tant un com l’altre són camins, que dins les ganes de fer niu vora la foganya, m’omplen de lectures que m’abelleix compartir amb vosaltres. Per una banda, i retrobant la natura, un llibre més d’aquest corrent anomenat Nature Writing, aquest cop, un llibre que us durà pels boscos nevats de Montana, és de Pete Fromm, i el nom no pot ser més suggerent: El nombre de las estrellas, des de la seva experiència directa, ens acompanya pel canvi que suposa, per algú avesat a la vida en llibertat, el fet d’haver-se convertit en pare i ens deixa acompanyar-lo en l’aventura de passar un mes en solitud, en una cabana enmig de la natura més salvatge. I, si no us voleu perdre per paratges tan llunyans i conèixer la realitat més propera, teniu: Boscos a l’interior de Mallorca: Natura i cultura de Gabriel Vicens Mir, editat per Documenta/Menjavents, que us ajudarà a prendre consciència i valorar la garriga i el bosc del pla de Mallorca.

Però si allò que us preocupa és el nostre planeta Terra, així, en general, perquè no anem gens bé, ens podran ajudar a entendre-ho els articles i les converses amb economistes, sociòlegs i filòsofs arreplegades al llibre: Antroposceno Obsceno, de Borja D. Kiza. Lectura que podem completar amb uns consells per al descens de l’hiperconsum energètic de la mà d’Antonio Turiel a Sin Energía.

I si volem cultivar la nostra terra, la nostra llengua, la cultura i la nostra identitat, podem recuperar els articles de Manuel de Pedrolo, que ha editat Comanegra. Manuel de Pedrolo. Prosa de combat. Una recopilació d’assaig i articles que van des de finals dels 60 fins poc abans de la seva mort, el 1990, la tria dels quals ha anat a càrrec de Júlia Ojeda, qui també signa el pròleg. Però si pertanyeu, com en el meu cas, al col·lectiu de mestres o us preocupa el sistema educatiu actual, podrem aprofitar per a la reflexió el llibre de Xavier Díez: L’escola, espai en destrucció. El títol del qual ja ens deixa entreveure per on van els tirs, en un moment en què la integració es converteix en una utopia i els mestres defallim entre ràtios massa altes, mancança de recursos, il·lusions trepitjades per l’administració sota tones de burocràcia inútil, que ens ofega, i la necessitat de fer d’infermers, psicòlegs i acompanyants, mentre bregam per transmetre uns coneixements curriculars que llisquen sobre una minvant capacitat de concentració i d’amor per la lectura. Dins la mateixa línia, amb un tint amb un poc més d’esperança, un llibre de Jaume Funes, Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix. Tant de bo els màgics d’orient o les forces de l’univers ens duguin un sistema més renovat, amb més recursos i sobretot, amb ràtios més baixes.

Des d’un altre caire més familiar, emocional i literari, us recoman la novel·la guanyadora de la darrera edició dels premis Ciutat de Manacor, del santanyiner Joan Pons Bover, Com voleu germans que canti. Quan un autor ens regala un bocí de la nostra història, encara que sigui de forma novel·lada, amb una prosa amorosida, i uns fets que ens retornen amb la realitat dels anys 50, amb els mestres depurats pel règim franquista, les històries d’amor prohibits i ens obri una mica les persianes de la seva realitat familiar, no podem més que agrair aquesta generositat, a més del plaer de llegir-lo. Per altra banda, també podem reconèixer aquesta realitat repressiva en la novel·la de Pere Berga Vivint a traïció, basada, igualment, en fets familiars i que ens permet conèixer una dona valenta, avançada al seu temps, que fou comare a Manacor i injustament afusellada.

Però si el que us agrada són els best-sellers entretinguts, una lectura per passar l’estona, just acab de llegir de Dan Brown, El darrer secret; el qual, a part de les intrigues policíaques recurrents en aquest autor i la seva prosa característica, ens obre el camp de les idees que versen sobre la consciència humana com una realitat externa a nosaltres mateixos i que es modifica segons la freqüència d’ona amb la qual ens connectam. A més, també recupera l’experiment que feu la CIA devers els anys 80 i que va donar lloc a la pel·lícula basada en el llibre de Jon Ronson, Els homes que miraven fixament les cabres i ens el contextualitza dins l’entrellat temàtic de la novel·la.

I si no us fa ganes cap d’aquestes, no deixeu de donar l’oportunitat a tants i més llibres que us esperen a les biblioteques, a les llibreries, a racons de préstec i deixau-vos seduir, que la lectura és el millor regal, la clau a la llibertat. Que tengueu unes bones festes i millors lectures. Salut!

Suscríbete para seguir leyendo