Ingrata pàtria, un llibre oportú

Martí Domínguez és un prolífic escriptor valencià, justament guardonat amb diversos premis, que acaba de publicar el que, al meu parer, és el seu millor llibre, Ingrata pàtria, un text corprenedor on descriu magistralment l’episodi més cruel i imperdonable de la postguerra: els assassinats legals de més de dues mil persones perpetrats a Paterna (València), pel criminal règim franquista.

Si el cop d’estat i la guerra varen ser nefasts, la protèrvia de la repressió dels anys 40 resulta especialment repugnant. Franco ratificava les penes de mort amb un asèptic «Enterado», que enviava als escamots d’afusellament a desenes de presos de tot tipus. Domínguez centra la novel·la en un cas especialment dramàtic, el del rector de la Universitat de València, el Dr. Joan Baptista Peset, executat el 1941 desprès de dos consells de guerra: el primer va suposar una condemna de 30 anys, una pena vista insuficient per col·legues feixistes de la víctima, que aconseguiren un segon procés per acabar amb la seva vida.

Dominguez ha elaborat un mosaic de reflexions en primera persona de molts personatges relacionats amb aquest drama: el Dr. Peset com a protagonista -des del penal fins a les hores posteriors a l’afusellament- fins a l’heròic enterrador de Paterna (Leoncio Badia, que es jugava la vida procurant recuperar objectes que poguessin identificar els cadàvers, entre altres accions), el metge militar que certificà les defuncions, els companys d’execució (un d’ells, ex-batle de Sagunt) i fins i tot capellans, monges i funcionaris de la presó valenciana on s’amuntegaven els presos abans de les «sacas» definitives. La tasca de recerca i documentació per a la construcció del text ha estat exhaustiva, amb un resultat extraordinari que reflecteix el calidoscopi de les visions subjectives del drama que relata.

Un llibre oportú: cinquanta anys després de la mort del nefast general Franco, quan sorgeixen veus que qüestionen la condemna general a la dictadura, cal insistir en els testimonis de la perversitat d’aquell règim criminal. La lectura d’Ingrata pàtria és apassionant i amarga. La formació naturalista de l’autor, biòleg, hi aporta alguns detalls dolços, amb la presència de distintes espècies d’aus que compareixen fugaçment en algunes descripcions, entre tanta misèria.

Un llibre oportú, testimonial, que cal llegir i rellegir, per memòria històrica, i per compartir la valoració que fa Agustí Gil, alcalde de Sagunt, al principal protagonista: «Doctor, quina desgràcia de país!»

Suscríbete para seguir leyendo