ELS CAMINS DE LA MEMÒRIA

ANNA AGUILAR-AMAT ESCRIU UNA HISTÒRIA D’HISTÒRIES

La vaig conèixer fa molts d’anys a través de la lectura dels seus poemes, que m’entusiasmaren per la irrupció de músiques verbals noves i singulars d’una valenta dona. Vaig llegir Petrolier, que guanyà l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona 2000; Trànsit entre dos vols (Proa), que va guanyar el premi Carles Riba 2000, o Música i escorbut (Empúries), premi Marius Torres 2001. Ella definia el mester poètic així: «La poesia és art de la combinatòria i del reciclatge: l’habilitat de relacionar coses que existeixen per separat i que juntes sumen molt més que dos, la virtut de sublimar els aspectes dolorosos de la vida en objectes estètics que poden transmetre bellesa i energia al mateix autor i als seus lectors». I la vaig convidar el maig de 2003 al Festival de Poesia de la Mediterrània, on, al pati de la Misericòrdia, recitàrem, cantàrem i convisquérem amb dotze poetes de nou llengües i cultures. Ella deia que havia dedicat la seva vida a entrelligar paraules i silencis amb un objectiu: obrir sendes transitables.

NOVETAT DE SUARA

Anna A-A acaba de treure una novel·la que, amb una llibertat d’expressió singularíssima, trenca convencions, estereotips i ens mostra la mal·leabilitat i la capacitat de fusió dels obsolets gèneres literaris. Naturalistes morts (Pagès Editors) està bastida amb una estructura de set parts que escriuen i descriuen, mostren i escenifiquen, presenten i representen, enfoquen i emboiren, creen un vertader palimpsest familiar per un cantó i un panorama del naixement de la ciència biològica a la cultura catalana per un altre, epicentrat en la figura de Joan-Baptista d’Aguilar-Amat. El llibre es llegeix amb el fervor de la tragèdia dins la quotidianitat d’una novel·la policíaca amb una llista de personatges que s’avenen i s’encontren, es troben i es perden, s’entrellacen i es desfan, creixen plegats i moren separats, alenen i s’angoixen, recerquen i s’aventuren, viatgen a voler, passen quenòcies i duen vides domèstiques, s’autoficcionen i es martiritzen, són objectius per científics i subjectius per poètics, s’entremesclen, se separen, intriguen, estimen, assassinen, envegen, sofreixen, escriuen articles i diaris, desapareixen en les mil i una aventures d’unes vides que es poden dir que estan fetes amb els materials dels somnis, de la documentació, de la recerca, de la passió, de l’entenebriment, de vegades del deliri, d’altres de la crueltat, d’altres de la innocència, d’altres de l’ingenuisme, d’altres del dolor, i constitueixen un fris panoràmic que ocupa un segle llarg, el final del XIX, el XX i un quart del segle XXI. Tot, contat amb una ploma versemblant, elegant, fervent, que es llegeix amb curiositat, amb entrega i amb les sensacions més secretes de l’entreteniment.

EL MESTER DE CREAR TERANYINES DE PERSONATGES

Joan-Baptista d’Aguilar-Amat és el catalitzador d’aquesta galeria de vides, mosaic d’històries, trencadís de biografies, feta per Anna A-A a mà i a consciència. A mà vol dir que escriu amb un llenguatge planer, ben senzill i alhora ben mal de filar sense caure en barroquismes d’estar per casa i en orfebreries de saló. I a consciència vol dir que darrere aquestes 358 planes hi ha un treball d’informació gegantí: informadors presencials i informes d’arxius d’institucions diverses (Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Institució Catalana d’Història Natural, Institut d’Estudis Catalans, Abadia de Montserrat, Xarxa de Parcs Naturals, Institut Botànic de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, CNT, Esquerra Republicana, PSUC, Arxiu Històric del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella i una extensa bibliografia i bibliografia web que surt a les 73 notes del llibre). I sobretot hi ha la sensibilitat i la lucidesa d’una escriptora que s’ha arromangat, ha agafat la ploma i tota la seva memòria personal i ha creat un desplegament narratiu d’autoficció que ella qualifica amb exactesa de fractal i que amb tots els ets i uts, amb cartes, amb confessions familiars, amb documents científics, amb un enamorament dels mots necessaris, i no suficients mai, ha teixit aquest tapís impressionant, enlluernador, íntim, històric, fantasiós, imaginatiu, on ens deixa un enjòlit ple d’aventures, de passions fixes, d’itineraris, de suspens i d’intriga, de moments tendríssims i moments crus i cruels de la guerra incivil del 36 i de les altres guerres. Ha fet una trunyella de la memòria individual i de la col·lectiva, llindars problemàtics del biogràfic i del científic, una arqueologia del pensament que fa excavacions des del segle XII al segle XXI per trobar la genealogia i la identitat dels Aguilar-Amat, excedint les distincions categòriques, prenent per les obliqüitats, rellançant els límits, esforçant-se a pensar les interseccions, les convergències i les interrupcions.

UN THRILLER PSICOLÒGIC QUE NO S’ATREVEIX A DIR EL SEU NOM

Més importants que els fets és el que succeeix dins les ments. L’estil lliure indirecte permet accedir al cervell d’un personatge mentre la narració avança en primera o tercera persona o a través de cartes, diaris, documents o informacions variades. Aquest estil lliure indirecte permet crear espais d’ambigüitat, d’inseguretats, de les intencions dels personatges, atmosferes sospitoses en què la veritat i l’aparença juguen entre bellumes, invasions subtils de la fantasia entre presències reals, ombres i clarors com sorres movedisses, llacunes mentals, exploracions de la pèrdua o de l’oblit. Una feina artesana d’Anna A-A que sap assajar de tot, i molt fina en curtcircuitar imatges per extreure’n una tempesta d’enlluernaments.

UNA INVENTORA DE SENSACIONS

Anna A-A estima els objectes. I fa que a la primera part es converteixin en els fils conductors de la vida familiar de la protagonista. L’armari de banús, la taula del menjador, la post de planxar, la consola isabelina, la taula del taller, el llit sota el crucifix, el bufet. Cadascun d’aquests títols és el fil de la troca que Anna A-A embulla per desplegar, amb un llenguatge que ella qualifica de “directe” i jo diria que és una brodaria plena de detalls que desperten un calidoscopi de sensacions en el lector i el col·loquen a l’interior de la família protagonista amb tota la seva cronologia, topologia i informacions que l’arrossegaran a la correntia d’una trama sòlida amb algunes sorpreses per fer boca, uns punts de vista diversos que donen perspectives diverses, riques i àmplies. Accelera i frena amb la mestria d’una conductora arriscada i no oblida que la literatura és música, ritme d’una prosa que ha d’alegrar el cuc de l’orella del lector per un cantó, i per un altre un seguici d’aventures memorables i salts, cucaveles i ullastres esbrancats que el sedueixin, l’enganxin i li facin veure totes aquestes vides que li passen per la vista, pel cos i per l’esperit.

PETIT FINAL

Crec que amb aquestes notes que he borratxat, gargotejat i posat en net, queda clar i català que Naturalistes morts és un llibre que val l’alegria llegir, i que l’amiga poeta Anna A-A ha fet una feina valuosa que us descobrirà molts de personatges i paisatges que no havíeu pensat mai que podíeu veure, sentir i estimar. Miracles de la bona literatura!

Suscríbete para seguir leyendo