Cròniques peruanes i gloses

Miquel Àngel Sureda (Esquerra Republicana), regidor de Cultura de l’Ajuntament de Pollença, ha presentant dos llibres de Cecili Buele Ramis, Cil pels amics. Gloses meves i Cròniques meves peruanes, a la Biblioteca Guillem Cifre de Colonya (Pollença).

Cecili Buele (Ciutat de Mallorca, 1944). Militant del PSM, primer, i d’esquerra Republicana, després, fou Regidor a l’Ajuntament de Ciutat i Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca. Amb la seva lucidesa habitual, Miquel López Crespí escriu la presentació o pròleg, en format d’entrevista, del llibre «Gloses Meves».

Podem subratllar les seves lluites polítiques a favor dels més desfavorits: la lluita en els barris, a favor del català, a favor del dret a decidir, a favor de la República. Lluites compartides amb el bon amic i company de lluites cíviques, polítiques i pastorals: Jaume Santandreu i Sureda.

Vaig conèixer en Jaume (anys 70) a la Redacció de la Revista Cort, dirigida per Jeroni Fito. Ell havia tornat del Burundi (Àfrica central). Jo li parlava de cinema i ell de solidaritat. Em va regalar i dedicar el seu llibre «Els negres ajuden a fer fosca». De llavors ençà he rebut tots i cadascun dels seus llibres.

Gloses meves. Les gloses li neixen, sobretot, de les arrels arianyenes, d’on recorda, amb tendresa, les gloses que, de petit, sentí declamar a sa mare i a la seva padrina de la vila d’Ariany. La mort o l’aniversari commemoratiu, l’empeny a asseure’s a la taula i redactar. Finalment, una font d’inspiració glosadora és quan adonant-se de situacions que no li agraden i que vol veure-les canviades, transformades, mira de dir-ho per escrit.

Cecili Buele pertany a aquella generació de sacerdots afectats pel Concili Vaticà II i la Teologia de l’Alliberament.

«Cròniques meves peruanes». Va anar al Perú per primera vegada l’any 1975. D’aleshores ençà una desena de vegades. Perú l’atreu amb molta de força. L’atreu la gent, el país, el paisatge, la manera de viure i d’entendre la vida, les relacions humanes, el tracte personal, l’alimentació, els costums, la capacitat de lluita, el respecte cap a la persona, l’hospitalitat, la solidaritat… No li agrada la Mallorca d’avui dia. Anam fent, diu, una ciutat oberta al turisme. El respecte cap a l’altra persona desapareix del nostre entorn a marxes forçades.

El poble que confia/la seva subsistència/a un sol producte/se suïcida (Versos de José Martí).

Suscríbete para seguir leyendo