Un personatge polièdric

Amb el llibre Mentre em resti un bri d’alè, Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país, Pilar Arnau i Segarra (Vinaròs, 1964) ofereix una biografia necessària sobre una figura rellevant de la cultura catalana contemporània: Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993). Necessària perquè Llompart requeria una biografia d’aquest abast, tot i la seva presència central en la literatura i el pensament crític, a Mallorca i als països de parla catalana. I necessària també perquè proposa una lectura honesta, documentada i humana d’un intel·lectual que va fer de la paraula, poètica i cívica, un compromís vital.

El llibre, que ha estat presentat a Palma, a ca n’Alcover, seu de l’Obra Cultural Balear, coincidint amb la celebració de l’Any Llompart, es nodreix de fonts orals, correspondència personal, entrevistes i hemeroteca amb una veu narrativa capaç d’explicar la vida interior d’un poeta discret i d’una coherència cívica admirable. Llompart hi apareix no només com a autor, sinó com a editor, traductor, crític, agitador cultural, mestre generós de diverses generacions i, sobretot, consciència moral d’un país. És un treball que evita idealitzacions i no amaga moments de contradicció, fragilitats personals o dubtes existencials del personatge i en recorre la seva trajectòria vital amb una estructura clara: la infantesa en un ambient conservador i castellanoparlant, el drama de la Guerra Civil, els anys de formació i la descoberta de la identitat pròpia, la irrupció en la poesia i en el moviment cultural de postguerra, la tasca a l’Editorial Moll, la col·laboració a Papeles de Son Armadans, el compromís amb el país, el seu paper com a president de l’Obra Cultural Balear, la defensa de la llengua en temps difícils, les amistats literàries i el seu mestratge generós amb els joves escriptors que s’hi acostaven amb admiració, per rebre’n consell. Però, potser, un dels grans encerts del llibre és que posa de relleu la dimensió ètica de Llompart, que no és només un poeta, ni tan sols un referent del catalanisme cultural; és un intel·lectual que va entendre la cultura com a espai de resistència, dignitat i emancipació. La cita que dona títol a la biografia Mentre em resti un bri d’alè sintetitza aquest esperit de perseverança. Llompart mai no va claudicar: ni davant l’opressió, ni davant la indiferència, ni davant els intents d’anorreament lingüístics i culturals.

La biografia també obre un espai de reflexió per al lector actual: quina és la funció de l’intel·lectual avui, com hem de mirar l’herència de persones com Llompart, en un moment en què la societat, la identitat i la cultura viuen grans transformacions. Mentre em resti un bri d’alè és, així mateix, un gran document de memòria cultural col·lectiva, perquè, seguint les passes de Llompart, recorre la vida intel·lectual de la Mallorca de la segona meitat del segle XX i hi apareixen figures com Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, Manuel Sanchis Guarner, Gabriel Janer Manila, Guillem Frontera, Antònia Vicens entre molts d’altres. El lector hi trobarà una cartografia afectiva i literària de l’illa, una Mallorca que pensa, escriu, discuteix i es compromet. La biografia de Llompart traspua respecte i admiració, però conserva la distància crítica pròpia d’un treball biogràfic seriós. El resultat és un llibre ben documentat, que es llegeix tant des de l’interès per la vida de l’escriptor com des de la reflexió cívica i literària. Mentre em resti un bri d’alè no és només la vida de Llompart, és la història d’una fidelitat innegociable a la llengua, al país i a la literatura. I és, també, una invitació necessària a tornar-lo a llegir.

Suscríbete para seguir leyendo