Silenci trencat

El passat 6 d’octubre la periodista i escriptora Eva Piquer omplí la sala Paral·lel 62 de Barcelona en la que fou la presentació del seu darrer llibre Difamació, un assaig sobre l’assetjament públic que va patir fa deu anys just quan el seu marit era diagnosticat d’un càncer del qual morí un any i alguns mesos després. Ell era Carles Capdevila, també periodista, guionista i director del diari Ara durant cinc anys, un gran comunicador i un gran humorista, foren famosos els seus programes Eduqueu les Criatures i Alguna Pregunta Més entre d’altres. Capdevila morí l’1 de juny de 2017.

«He callat durant deu anys, quasi dos anys de càncer i uns quants de dol profund’ diu Eva Piquer, les 124 pàgines d’aquest assaig són la verbalització de tot el seu patiment durant aquesta dècada. Comparteix, diu ella, el relat de la difamació que va patir perquè així, tal vegada, podrà oblidar-se’n i també per reivindicar la seva veu pública ‘em van voler humiliar i deslegitimar i callant em vaig deixar humiliar i deslegitimar».

Aquell article repugnant, el Vòmit que diu ella i li posa majúscula, el primer article, el llegí devora el seu home mentre estaven asseguts a la sala d’espera de l’Hospital Vall d’Hebron esperant el fatídic diagnòstic. El seu difamador, anomenat Ricard al llibre, deia coses com «serà la vídua d’Espanya, la nostra Pantoja». Tothom sap qui és Ricard, però fins a la publicació d’aquest llibre no s’ha opinat públicament del maltractament que patí Eva Piquer i de rebot la seva família, ella mateixa expressa una mica la seva decepció quan apunta que ‘va rebre moltes mostres de suport privadament, però no tantes públiques’. En pocs anys, probablement des que les xarxes socials ens han envaït, la difamació ha passat a formar part de la informació i la difamació en cap cas pot formar part de la llibertat d’expressió, ho diu Eva Piquer molt clarament a la pàgina 95 del seu llibre ‘la llibertat d’expressió no és ni ha de ser un escut per justificar la difamació o la humiliació pública’. La mesura de les paraules és de gran importància en el món de la comunicació, però sembla que hi ha impunitat en aquest terreny i que als mitjans de comunicació la difamació i l’assetjament escrit tenen barra lliure i moltes vegades, masses, són acceptats i ‘fan gràcia’. Eva Piquer ha estat valenta i, malgrat els deu anys passats, s’ha atrevit a denunciar-ho publicant Difamació ella reconeix, però, que no s’ho sap agafar amb el mateix sentit de l’humor que tenia el seu marit Carles Capdevila, així mateix acaba el llibre dedicant al seu difamador una famosa ranxera que cantava Isabel Pantoja titulada Tu a mi no me hundes.

Suscríbete para seguir leyendo