Mayol com Indiana Jones

Joan Mayol i Serra (Palma, 1954), defensor de la terra, fundador del GOB, biòleg, estudiós dels ocells, dels rèptils i dels amfibis de les illes Balears i Pitiüses i, més recentment oliaire, va ser Conseller d’Agricultura i Pesca en el canvi de mil·lenni sense que li fessin amollar el mac de l’ecologisme... i del més elemental sentit comú. Avalat per llibres i articles científics, és un atent i amatent observador dels desbarats de la espècie més bèstia de totes. Amb aquest coneixement de la condició humana, s’ha posat a la pell del drac i, amb la conjunció d’investigador-novel·lista, ha agafat els tapins de trescar món per rescatar-nos del pou de la desmemòria el sediciós; vera història del revolucionari mallorquí Joan Baptista Picornell. El desconeixement general del protagonista del llibre (no faceu la prova de demanar per ell a l’escola) exigia una ímproba indagació.

Joan Baptista Marià Picornell i Gomila (1759-1825) va ser un home culte i inquiet. Present a la rebel·lió de San Blas a Madrid de 1795 i a la de La Guaira a Veneçuela el 1797, esquivà el patíbul un parell de vegades. Avui, quan fa 200 anys d’ençà de la seva mort, reclamava que algú assumís la iniciativa de rescatar el seu nom. Mestre, educador, pedagog, més endavant metge i sempre activista polític amb fermes conviccions ideològiques per lluitar a favor de l’emancipació de les persones i dels pobles sotmesos, va deixar rastre per tot on va passar. L’any 1798, quan no havien passat 10 anys de la proclamació, va traduir al castellà La Déclaration des droits de l’homme et du citoyen, preludi, un segle i mig abans, de la Declaració Universal dels Drets Humans. El fiscal d’una causa contra ell va escriure: cuya rara vida es propiamente una extraordinaria novela. La sentència era un desafiament.

Joan Mayol no ha volgut fer els ulls grossos i ens ha brindat una magnífica novel·la biogràfica. Lluites, persecucions, presons, morts, debats... tot allò que lliga amb revolta es fa present. Amb qualque llicència literària, l’autor s’ha transvestit d’Indiana Jones i galopa a la recerca d’un temps perdut i d’un personatge que, a qualsevol cultura normalitzada, tindria la consideració i el reconeixement d’un heroi. Per reparar la ignominiosa desídia, l’audaç llibre de Mayol forma i informa, educa i instrueix i... combat la ignorància supina promoguda des de la factoria d’uns programes escolars dissenyats des d’una cultura aliena i adversa. El relat enganxa des de l’inici i manté l’interès en tot moment. Amb un lèxic ric, ben bastida literàriament, amb el rigor històric que pertoca i amb passatges corprenedors, la novel·la repassa cronològicament l’apassionant vida de Picornell, farcida d’emocions, i convida a empatitzar amb el protagonista. L’autor no desaprofita, allà on troba que va bé, fer qualque jutipiris i jugar, avant i enrere, amb la transposició històrica, a l’estil de Bertold Brecht. Gairebé al final, enfilat al trapezi sense xarxes, Mayol s’arrisca a un triple salt i incorpora les visions de Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar, amb una conversa ben bastida i coherent que imagina el punt de vista dels dos intel·lectuals sobre la figura d’aquell lluitador pels drets de les persones i dels pobles. Tot i la gosadia, el diàleg fa pujar el nivell de la novel·la, posa en evidència el greu desconeixement que tenim del personatge i, tàcitament, convida a posar-hi remei.

Som davant d’una novel·la històrica que, a banda de fer-nos gaudir d’una més que agradable lectura, amb generosa propina, ens fa aprendre coses d’aquelles que, com els noms dels ocells que l’autor sap de memòria, ens haurien d’haver ensenyat a escola. Més que recomanable!

Suscríbete para seguir leyendo