Un camí florit en el Pla

«Uralita, alternadora, grua, somiers. Llaunes, retroexcavadora, bosses de fems. Arqueta, fossa sèptica, tubs de PVC. Enderrocs, saques de grava i sacs de ciment. Alarma! Filferro, malla militar. Cuidado con el perro, lloc videovigilat. Infracció urbanística, tobogan. Piscina infinity, vessament fecal. Xylella fastidiosa, coatí. Tortugues de Florida. Becut vermell, banyarriquer. Cotorres argentines. Formigó estampat, solera, gespa artificial. Sofà de palets, bandera, marès fals. Repetidor, parabòlica, tonelades d′asfalt. Petjada ecològica i deu mil plaques solars».

Aquestes paraules i expressions no són altra cosa que la lletra d’una de les cançons, Camí florit que dóna nom al darrer disc d’Ànimos Parrec!, un grup del Pla de Mallorca que, amb les seves músiques/denúncia vol posar sobre la taula la transformació del camp illenc, més enllà de les zones costeres, ja sucades fins a l’extrem.

Es pot dir millor la trista realitat del què trobam al foravila del centre de Mallorca? Sense cap verb, només enllaçant paraules i citant elements, el grup de Julià Picornell ens posa el dit dins l’ull per avisar-nos, al so del millor rock, que no podem baixar la guàrdia i per reafirmar que facem el que facem, segurament ja farem tard.

I això no és tot, també paga la pena fer-se amb la lletra i escoltar la música de T’han dit mai que la Terra és plana?, una altra cançó del mateix àlbum. Vacil·lació amb ample dosi d’ironia.

Escoltau aquest conjunt de cançons plenes de bon fer musical i amb lletres que diuen veritats a través de segones intencions. Rock i denúncia a balquena.

Suscríbete para seguir leyendo