Entre Managua i la Colònia de Sant Pere

Si el moment fundacional de Twin Peaks és l’assassinat de Laura Palmer, el moment fundacional de la Colònia de Sant Pere -colònia agrícola que feu eclosió al tombant del segle XIX- seria l’aparició d’una balena morta, un 15 de gener de 1976, prop de l’actual Club Nàutic, l’antic mollet.

És el que Miquel Àngel Llauger aconsegueix explicar a través del segon relat, La balena de la Colònia, del llibre Díptic de la balena, un artefacte literari amb una frontissa que uneix la memòria col·lectiva dels coloniers; el com creuen que van succeir els fets, mitificats fins al punt de convertir la mort del cetaci en una epopeia a l’altura de Moby Dick, i la memòria personal de l’autor, des que és un nin que presencià els fets d’aquell hivern fins que assoleix el goig de ser un escriptor seixantí. Seria, també, el moment fundacional de la identitat mutable de l’autor: la del nin que presencià la mort del catxalot, la del teenager que aspira a escriure contes inspirats en el realisme màgic que xerrin de balenes, la del poeta granat que dedica un poema al cetaci i la del Miquel Àngel Llauger de seixanta anys que mira d’explicar-nos la seva metamorfosi literària i vital, que té com a catalitzador la mort de la balena a les costes d’Artà quan ell era un infant. La fórmula literària amb què escriu aquest relat està molt ben trobada: les quatre veus d’en Miquel Àngel Llauger dialoguen entre elles de manera reeixida.

El primer relat del llibre, Operació Managua, seria més una recerca periodística que no pas un relat bastit amb els ormejos literaris del segon acte, però torna a interpel·lar la memòria col·lectiva i la seva memòria personal. En aquest, Miquel Àngel Llauger torna a dialogar amb aquell nin que a espera l’arribada d’un infant nicaragüenc que mai no va arribar (espòiler), tres anys abans de la troballa de la balena morta, l’escriptor que dècades després visita el centre de Managua en ruïnes i el Miquel Àngel Llauger que investiga aquest quefer que tant l’impactà de petit. L’autor aconsegueix reconstruir amb fonts hemerogràfiques els motius pels quals en lloc de ser els nins pobres que havien de visitar Mallorca després del calamitós terratrèmol que assolà Managua el 1972, van ser els fills de les classes benestants de la dictadura dinàstica dels Somoza.

És un llibre que, en definitiva, l’heu de llegir quan torneu de Ca los Cans, un capvespre de maig, quan el dia s’allarga fins a confins insospitats i la llum tornassolada esdevé màgia. Segur que el poemari Caloscans del poeta-empresari Bartomeu Fiol i Móra també ajudarà a fer que el vostre horabaixa sigui més èpic.

Suscríbete para seguir leyendo